La vida en un diccionari

Si alguna vegada heu buscat pis per internet, de compra o de lloguer moblat, segur que us hi heu trobat: fotos de despatxos i salons amb els prestatges plens d’enciclopèdies. Volums i més volums comprats a terminis, amb una constància en la despesa que volia dir fer cultura, potser fer patriotisme. Enquadernacions de pell que servien per fer bonic i que avui sobretot fan nosa. ¿Qui no ha vist algun cop els totxos de color verd apilats al costat d’un contenidor? O passegeu-vos pels Encants. Els grans damnificats de l’era digital són els llibres de consulta: les enciclopèdies i els diccionaris.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Hi he pensat darrerament, mentre vaig mirant pisos a internet i provo d’alleugerir la meva biblioteca davant d’un més que possible trasllat. Menys metres quadrats, menys llibres. Em miro la col·lecció dels diccionaris, tots junts, i els veig com a amics que no sabré abandonar. Sé que tots m’explicarien una història, només cal obrir una pàgina a l’atzar. Després, és clar, hi ha els convidats especials, els diccionaris temàtics que vaig comprar per curiositat, i que sovint són l’obra del saber ben dirigit, però també d’una fal·lera, d’una obsessió. El Diccionari de Mitologia. El de l’Antic Testament. El de locucions i frases llatines. El Vocabulari Català-Alemany, imprès a Perpinyà per Joan Rosembach l’any 1502. El de cites humorístiques. Obro el diccionari d’epitafis en anglès i retrobo el que adorna la tomba de Dorothy Parker: "Disculpeu la meva pols". Obro el Diccionario del Insulto i hi trobo filosofastro: "‘Intelectual pretencioso y más o menos ridículo’".

Un dels diccionaris més estranys el va confegir Craig Conley, amb paraules d’una sola lletra en anglès. Obro per la lletra M: "En les arts gràfiques, una pica o unitat de mesura. Vitamina. El número romà per definir la xifra mil. Estrella de tipus espectral, o nana roja". Etcètera. Potser el més actual, perquè el cinisme no caduca, és el Diccionari del dimoni, que va escriure Ambrose Bierce agafant la seva veu. Obro a l’atzar i llegeixo la definició de pau: "En política internacional, època d’enganys entre dues èpoques de guerra".