La Champions a Montilivi

Ara que ja encarem el tram final de la temporada, més enllà dels campions de Lliga previsibles, les dues grans notícies d’aquest any són per a les ciutats de Leverkusen i Girona. A Alemanya, el Bayer de Xabi Alonso ha guanyat la primera Bundesliga de la seva història, trencant l’hegemonia avorrida del Bayern de Munic, i ho ha fet amb un futbol vistós i efectiu, que ha activat l’energia de tota una ciutat i una regió –el nord de Westfàlia– superpoblada per equips de primera línia. La convicció generosa i encomanadissa de Xabi Alonso és comparable a la que ha portat Míchel a Girona. És la rara habilitat de saber fer créixer un equip, un club, i no caure en l’autocomplaença. Segurament no es guanyarà la Lliga, però a Montilivi ja saben que la temporada que ve seran a Europa i, a més, si no hi ha sorpreses desagradables, amb moltes possibilitats de jugar la Champions.

Escric tot això perquè darrerament he estat uns quants cops a Girona i, veient els carrers, els aparadors de les botigues, el joves que es vesteixen amb la samarreta blanc-i-vermella, he percebut un sentiment d’optimisme i alegria que no té preu. És el benefici de la proximitat, el futbol d’anar a peu, que els grans clubs ja no poden viure perquè són massa globals, i el gran contrast és que passeges pel barri vell de Girona, travesses els ponts sobre l’Onyar, i t’adones de la proesa que seria que allà mateix, d’aquí uns mesos, es pugui veure un Girona-Machester City, un Girona-Inter de Milà –demana!

Notícies relacionades

El Barça suma una treballada victòria en la visita al Laguna Tenerife (91-95)

Ruth Chepngetich firma una marató per a l’eternitat

Un exemple d’aquesta alegria és que també ha impregnat el Sant Jordi, amb llibres com ara els 100 motius per ser del Girona, d’Eduard Solà, o Endavant, Girona!, de Xavier Masachs, i amb els punts de llibre repartits pel mateix club, impresos amb uns poemes breus de Josep M. Fonalleras que són com proclames des de la grada: «Cap de Stuani, / en bronze, immutable. Lloa perenne».

Queden sis jornades, 18 punts en joc. Amb tota probabilitat el Reial Madrid guanyarà una Lliga d’aires antics, de quan no hi havia VAR, però la modernitat i l’entusiasme l’haurà posat el Girona.