La Champions a Montilivi

Ara que ja encarem el tram final de la temporada, més enllà dels campions de Lliga previsibles, les dues grans notícies d’aquest any són per a les ciutats de Leverkusen i Girona. A Alemanya, el Bayer de Xabi Alonso ha guanyat la primera Bundesliga de la seva història, trencant l’hegemonia avorrida del Bayern de Munic, i ho ha fet amb un futbol vistós i efectiu, que ha activat l’energia de tota una ciutat i una regió –el nord de Westfàlia– superpoblada per equips de primera línia. La convicció generosa i encomanadissa de Xabi Alonso és comparable a la que ha portat Míchel a Girona. És la rara habilitat de saber fer créixer un equip, un club, i no caure en l’autocomplaença. Segurament no es guanyarà la Lliga, però a Montilivi ja saben que la temporada que ve seran a Europa i, a més, si no hi ha sorpreses desagradables, amb moltes possibilitats de jugar la Champions.

Escric tot això perquè darrerament he estat uns quants cops a Girona i, veient els carrers, els aparadors de les botigues, el joves que es vesteixen amb la samarreta blanc-i-vermella, he percebut un sentiment d’optimisme i alegria que no té preu. És el benefici de la proximitat, el futbol d’anar a peu, que els grans clubs ja no poden viure perquè són massa globals, i el gran contrast és que passeges pel barri vell de Girona, travesses els ponts sobre l’Onyar, i t’adones de la proesa que seria que allà mateix, d’aquí uns mesos, es pugui veure un Girona-Machester City, un Girona-Inter de Milà –demana!

Notícies relacionades

Segona part

El Madrid no té pietat de Lamine

Un exemple d’aquesta alegria és que també ha impregnat el Sant Jordi, amb llibres com ara els 100 motius per ser del Girona, d’Eduard Solà, o Endavant, Girona!, de Xavier Masachs, i amb els punts de llibre repartits pel mateix club, impresos amb uns poemes breus de Josep M. Fonalleras que són com proclames des de la grada: «Cap de Stuani, / en bronze, immutable. Lloa perenne».

Queden sis jornades, 18 punts en joc. Amb tota probabilitat el Reial Madrid guanyarà una Lliga d’aires antics, de quan no hi havia VAR, però la modernitat i l’entusiasme l’haurà posat el Girona.