Teoria de la milionesa

No hi ha res fora de la milionesa, diferenciable d’aquesta, quan es pertany a l’acaparament. Aquest 1% d’espanyols que concentren el 22% de la riquesa del país, segons les últimes dades d’Oxfam Intermón, es deu en cos i ànima a la milionesa. ¿Quin altre assumpte podrien tenir entre mans aquestes persones que no fos la milionesa mateixa? Cap és lliure de sostreure-s’hi. No podria, no sabria, no voldria, no li agradaria. Tots en tenen costum gairebé des de petits. Van néixer a la milionesa alhora que a la vida, excepte els pioners que hi van ingressar ja adults.

Notícies relacionades

Regeneració democràtica: què com i amb qui

La jugada que mereixem

Només la milionesa, i el que es conquereix amb milions, i la possibilitat de fer-ne molts més, els fan viure. Van llepar la milionesa. Van estudiar, van menjar, van respirar, van cagar milionesa. Un dia hi moriran, si moren, òbviament, perquè la milionesa tendeix a la perpetuació. Res que no sigui la milionesa, doncs, els interessa a aquests pocs que cada vegada van adquirint més i més riquesa nacional. Milionesa sempre, tot el temps, milionesa i res més.

Però ¿què és la milionesa? Podríem dir, si prescindim de la poètica, que és una maniobra de multiplicació constant dels milions. Però la definició es quedaria escassa. La milionesa és una emoció, una empremta, una mentalitat, un culte, una jungla, una xifra abstracta, monstruosa, una atmosfera, una puresa, un fanatisme, un univers de milions i milionaris, una manera de veure i dominar la realitat, una èpica. La milionesa és un altre món, en el qual no hi ha llei, ni moral, ni pàtria, no hi ha res llevat de la mateixa milionesa.