Taiwan, ¿millor?

Però Taiwan s’ha convertit en una democràcia de 24 milions d’habitants i una economia clau –per la producció de semiconductors– per al món occidental. A més, Amèrica, que des de Nixon i Kissinger va recolzar Pequín perquè ocupés el seu seient a l’ONU (amb poder de veto), s’ha compromès a impedir l’ocupació per la força de Taiwan. I repetides visites de dirigents americans a Taipei han provocat seriosos xocs que –junt amb altres problemes entre les dues grans potències– fan témer un conflicte armat que seria més catastròfic que la guerra d’Ucraïna o Palestina. I la tensió ha crescut en els últims mesos quan s’acostaven les eleccions de dissabte, que ha guanyat, per tercera vegada, el PDP (Partit Progressista Democràtic), defensor de la independència davant l’històric Kuomintang, que creu que Taiwan és la Xina, però que ha de mantenir el seu diferent sistema polític i econòmic. Molt difícil després del que va passar a Hong Kong.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Abans de l’elecció la Xina va advertir que Taiwan havia de triar entre la pau i la guerra. I Taiwan ha votat contra el desig de Pequín. L’augment de la tensió semblava, doncs, inevitable, però de moment s’ha imposat la contenció. El president electe, Lai Ching-te, ha dit que no s’oposa a una cooperació més gran amb Pequín. I aquí s’han mostrat més conciliadors del que es temia. ¿Per què?

Un, perquè Lai Ching-te (40% dels vots) no té majoria i haurà de pactar amb altres grups. Dos, perquè la Xina sap que –al contrari que a Ucraïna– Washington no reconeix la independència de Taiwan (només ho fan 14 països), però sí que està decidida a intervenir directament contra una invasió. Una paradoxa que pot impedir un conflicte de conseqüències imprevisibles.