Reflexions sobre el conflicte de Gaza

Segona: ni Israel ni el món poden abandonar el centenar d’ostatges que segueixen en poder de Hamàs, cosa que constitueix un crim de guerra. Alliberar-los és una prioritat perquè sense que tornin a casa no hi ha possibilitat que callin les armes.

Tercera: Israel s’ha ficat en un conflicte sense preveure’n una sortida clara. Hi ha molta confusió sobre què fer amb Gaza el dia després, mentre creixen les crides de ministres israelians extremistes per annexionar-la i fer fora els palestins, una neteja ètnica que el món no pot consentir.

Quarta: el conflicte de Gaza està fent metàstasi, ja que Israel té ni més ni menys que set fronts oberts: Gaza, Cisjordània, el Líban, Síria, l’Iraq, el Iemen i per actors interposats el mateix Iran; a Cisjordània, entre soldats i colons han matat un parell de centenars de palestins, i han alimentat la proliferació del que per a uns seran màrtirs i per a altres terroristes. El Líban és més perillós perquè Hezbol·là és més fort que Hamàs (150.000 míssils). L’assassinat a Beirut d’alts càrrecs de Hamàs i de Hezbol·là ha desencadenat una pluja de míssils sobre Israel i ha obligat a evacuar 150.000 persones als dos costats de la frontera, en una situació insostenible per a les dues parts. A Síria i l’Iraq milícies proiranianes ataquen bases americanes…

Cinquena: Teheran procura mantenir un perfil baix perquè tem que algú aprofiti el merder per ajustar-li els comptes. Progressa en l’enriquiment d’urani (el risc nuclear creix) mentre Estat Islàmic el provoca amb un brutal atemptat a Kerman. El front iranià és el més preocupant perquè tot i que afirma no desitjar entrar en guerra, se solidaritza amb Hamàs i acaba de segrestar un petroler juntament amb Oman. Washington ha enviat dos grups aeronavals a la zona per calmar els ànims mentre Blinken i Borrell procuren rebaixar la tensió.

Sisena: els houthis, peons iranians, ataquen la navegació a l’estret de Bab el-Màndeb i obliguen el trànsit entre Àsia i Europa a evitar Suez i donar la volta a l’Àfrica, i fan que es disparin els preus dels nolis. Els EUA han format una coalició per defensar la llibertat de navegació en què Espanya s’ha negat a participar, cosa que ha irritat Washington. El nostre Govern deu tenir bones raons però hauria d’explicar-les. La tensió ha pujat amb el bombardeig angloamericà de posicions houthis al Iemen.

Setena: el problema israeliano-palestí és un càncer que desborda la regió del Pròxim Orient i que no es pot deixar a les seves mans perquè, des de 1948, han demostrat ser incapaços de resoldre-ho. Però imposar des de fora una solució (Borrell) sense implicació nord-americana tampoc sembla possible.

Vuitena: els palestins tenen dret al seu Estat (Madrid 1991, rei Felip VI), però implementar-lo és difícil i Israel no ho vol.

Novena : la mort de tants civils, en especial dones i nens a Gaza, està fent molt mal a la imatge d’Israel (acusat de genocidi davant el TIJ) i també a la dels EUA,que apareix recolzant la desproporcionada resposta israeliana.

Desena: Biden va començar el seu mandat retirant-se de l’Afganistan i l’acaba amb conflictes oberts a Ucraïna i Gaza, que no li convenen amb vista a les eleccions de novembre. Tots critiquen la seva política amb Gaza, la seva popularitat baixa (38%), i creix la tensió amb Israel, que no li fa cas.

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

Onzena: si Washington volgués, Israel declararia un alto el foc demà mateix i baixaria la tensió. N’hi hauria prou amb deixar d’enviar-li armes i bombes. Però la política domèstica nord-americana ho impedeix.

Dotzena: la crisi de Gaza és un regal per a Putin a Ucraïna. Veure els EUA enfangat al Pròxim Orient dona també satisfacció a Rússia i a la Xina.