La guerra arriba al mar Roig

És cert que el trànsit de barcos pel mar Roig representa el 12% del comerç mundial, és una ruta essencial en els intercanvis entre Europa i Àsia –singularment la Xina– i és essencial en l’exportació d’energia. Però no és menys cert que passar de repel·lir les agressions a atacar terra iemenita suma nous ingredients per a la inestabilitat i l’extensió de la guerra més enllà de Gaza i de la frontera d’Israel amb el Líban, on Hezbol·là multiplica els seus atacs des que Israel va donar mort a Beirut a un dels seus líders i al número dos de Hamàs. Sobre els milicians houthis, de Hezbol·là i de Hamàs es projecta l’ombra de l’Iran, que entén la guerra en curs com una gran oportunitat per consolidar el seu paper d’actor regional de primer ordre amb un programa nuclear en desenvolupament.

La reacció alarmada de l’Aràbia Saudita i altres països àrabs és del tot comprensible: temen que el bombardeig anglo-nord-americà reforci l’anomenat eix de resistència. Això es pot traduir en una influència més gran de la Xina i Rússia en l’esdevenir de la guerra i, simultàniament, en un empitjorament de la seguretat que afectarà directament la marxa dels negocis, fins a la data raonablement sana i estàlvia dels efectes de la guerra malgrat l’encariment del transport marítim i de les primeres carències a la cadena de subministraments a Europa.

A aquesta multiplicació de les facetes internacionals de la crisi s’hi ha d’afegir la vista de la demanda per genocidi presentada per Sud-àfrica contra Israel al Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) de la Haia, de segur impacte en l’opinió pública, tot i que és poc probable que modifiqui l’orientació de les operacions israelianes. Perquè amb independència del vell debat sobre què es pot definir com a genocidi, el cert és que la remissió de la demanda al que estableix la convenció sobre la matèria, aprovada per l’ONU el 1948, configura un sòlid al·legat contra els excessos comesos per Israel en resposta a l’atac terrorista de Hamàs del 7 d’octubre.

Fins que no es doni a conèixer la decisió dels jutges de la Haia en la fase preliminar és impossible mesurar fins a quin punt pot complicar la defensa d’Israel sense fissures assumida pels Estats Units al Consell de Seguretat i fins a quin punt en pot sortir o no reforçada l’exigència d’un alto el foc que, sens dubte, mitigaria l’escalada en potència. Perquè el TIJ és una instància judicial creada per l’ONU el 1945, reconeguda per Israel i els Estats Units, de provada imparcialitat, sense capacitat executiva, però capaç de situar el dret a la vida dels gazians per davant de qualsevol altre raonament.