Pels seus actes els coneixereu

L’afirmació «pels seus fruits els coneixereu» forma part dels ensenyaments de Jesús sobre com reconèixer els veritables seguidors i evitar falsos profetes. Segons l’Evangeli de Mateu, Jesús no planteja identificar els deixebles espuris a partir de les seves idees, sinó dels seus actes. Així és com la Constitució espanyola es proposa també identificar (i castigar) els que la vulnerin. No per les seves idees, sinó pels seus actes. En termes jurídics, sol dir-se que la Carta Magna del 1978 no és militant, com ho són la Constitució alemanya o la francesa. No concep castigar una personalitat jurídica per les seves idees, sinó pels actes que cometi. És més, el text constitucional permet formular idees contra la mateixa Constitució sempre que no s’incorri en fets sancionables. A Espanya, les idees no poden penalitzar-se (com passa a Alemanya amb l’ideari nazi). Un partit polític pot ser republicà o independentista, sense que això sigui delicte si no actua de manera manifesta contra l’existència d’Espanya com un Estat monàrquic, o contra la seva unitat.

Els líders de Vox semblen desconèixer aquesta idea nuclear de la democràcia espanyola quan proposen il·legalitzar partits com Esquerra Republicana, Junts per Catalunya o Bildu pel fet de ser independentistes. No resultarà difícil al portaveu del PSOE rebatre la proposta que presentarà Santiago Abascal en aquest sentit, el dia 10, a través d’una esmena a la totalitat a la llei d’amnistia. El Codi Penal espanyol ja preveu la il·legalització de partits, com va passar amb la dissolució i il·legalització d’Herri Batasuna, fa 20 anys. D’altra banda, la iniciativa de Vox és rebatible a partir de la jurisprudència establerta pel Tribunal Constitucional en defensa del caràcter no militant de la Carta Magna.

Més complexa és la proposta del Partit Popular, el portaveu del qual es va enredar en la seva presentació amb una primera versió pròxima a la de Vox, i una altra de més matisada i basada en una reforma del Codi Penal. Amb això, el PP burxa en un buit que existeix després de l’eliminació del delicte de sedició. Molts juristes consideren que, després d’aquesta reforma, el Codi Penal no té tipus delictiu específic per a possibles atemptats a la Constitució. En tot cas, reparar aquest buit s’hauria de fer amb tacte i no sota la polarització política que ha generat la llei d’amnistia. En cas de deixar-se arrossegar pel xantatge de Vox, el PP tornaria a entrar en conflicte amb l’esperit i la lletra de la Constitució. Ho saben els seus dirigents, que podrien haver iniciat un procés d’il·legalització dels partits independentistes des del Senat, on tenen majoria absoluta, i no ho han fet. Si el PP vol contribuir a reparar el buit existent, ha de filar prim. Castigar la deslleialtat constitucional resulta massa ambigu i pot portar-lo a una derrota davant el Tribunal Europeu de Drets Humans, que sol ser molt previngut pel que fa a la llibertat d’expressió. I a una inexplicable contradicció política si també pretén castigar les reunions amb partits independentistes, després de la trobada que va mantenir amb Junts per buscar el seu suport a la investidura d’Alberto Núñez Feijóo. n