Contra el desaprofitament alimentari

El cicle nadalenc que estem a punt de tancar ha estat, com és habitual, marcat pel consum. Han sigut dies que conviden a comprar més i a organitzar àpats més copiosos. Però fins i tot en aquestes dates, moltes llars han vigilat de no excedir-se en despeses, amb la inflació per sobre del 3%. També és costum a moltes cases aprofitar les sobres del dia anterior. No només per Nadal, hi ha moltes famílies que practiquen una cosa tan antiga com no malversar el menjar. I si fins nof a gaire la motivació principal era l’econòmica, en els últims anys va guanyant força una altra raó de pes: la cura del planeta. El canvi climàtic, i en especial la sequera, ha posat en relleu que els seus efectes en l’agricultura i la ramaderia poden posar en perill la seguretat alimentària. El valor de l’estalvi no és només l’econòmic, sinó també i, sobretot, de recursos naturals.

Altres iniciatives en restaurants i supermercats per no llençar menjar a les escombraries, rebaixant el preu o donant aliments sobrants o a punt de caducar, també indiquen que alguna cosa està canviant. La lluita contra el desaprofitament alimentari, com passa amb la roba de segona mà i altres accions que promouen el consum eficient, es revaloritza, es dignifica i guanya adeptes. Que cada vegada més gent, i en especial les generacions més joves, se sumen sense complexos a aquestes pràctiques reflecteix un canvi de mentalitat que hem de celebrar.

La conscienciació social va en augment, però tot i així no és suficient. Diferents càlculs estimen entre 77 i 31 els quilos de menjar sense consumir que llença cada espanyol a l’any. I si s’amplia el focus a tota la cadena alimentària, des de la primera baula de la producció fins que arriba al consumidor final, la conclusió és més alarmant: s’estima que un terç dels aliments que es produeixen al món acaben a les escombraries.

És necessària una empenta legislativa per reduir aquests números. No dependre de la voluntarietat dels més conscienciats, sinó acompanyar aquesta sensibilització amb unes obligacions, acompanyades de sancions en cas d’incomplir-les, dirigides als punts de la cadena on més es pot actuar en la prevenció del malbaratament: els productors i distribuïdors. El descart de fruites i verdures perfectament comestibles per no complir determinats estàndards estètics ja no és defensable. I donar una sortida a aquests productes que no tenen lloc al mercat no ha de dependre de la bona voluntat d’algunes empreses o entitats socials, sinó que cal establir mecanismes d’igual compliment per a tothom.

La regulació, en aquest sentit, ja va tard. Fa tres anys, el Govern parlava d’una futura llei de prevenció de les pèrdues i el desaprofitament alimentari. El projecte de llei amb prou feines va començar a caminar, ja que l’avanç de les eleccions generals va paralitzar-ne la tramitació. Catalunya té una llei fins i tot anterior, aprovada pel Parlament el 2020, però la normativa no s’ha desplegat encara (està previst fer-ho aquest 2024). El Govern central té previst reprendre en les pròximes setmanes la paralitzada llei, que en el seu moment comptava amb el suport del PP, el principal partit de l’oposició. Una norma que uneix un sentir tan compartit com aquest no hauria de trobar obstacles per a la seva posada en marxa al més aviat possible.