PISA, gènere i classe social

Aprofundint una mica més en les dades d’aquest darrer informe PISA a Espanya podem observar que aquestes dues qüestions de calat han estat molt menys exposades a l’anàlisi pública. D’una banda, les diferències de gènere: els nois presenten molt millors resultats en ciències que les noies, i elles, millors resultats en comprensió lectora. De l’altra, la constatació que els/les estudiants pertanyents a famílies amb un nivell socioeconòmic més baix obtenen puntuacions significativament més baixes.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Són dos vessants que poden semblar desconnectats, però no ho estan. La bretxa de gènere pel que fa al tipus de continguts –ciències i lletres com dèiem abans– ens parla d’un sistema (educatiu, familiar, social, etc.) que segueix perpetuant uns estereotips que encasellen noies i nois però d’una manera –sens dubte– desigual. Aquesta bretxa de gènere no és neutra i condicionarà les seves eleccions en estudis i/o professions posteriors i (oh! casualitat) aquestes eleccions posteriors corresponen a professions millor o pitjor retribuïdes, valorades i reconegudes socialment. Tot allò que té a veure amb l’àmbit tecnològic i científic està més ben valorat, més ben pagat i masculinitzat –com ja sabem–. L’informe PISA aprofundeix, a més a més, en l’anàlisi de l’ansietat generada per l’aprenentatge de les matemàtiques i, com que aquests símptomes també presenten bretxa de gènere –és a dir, estan molt més presents en les noies–, se’ns educa per sentir-nos més lluny de les matemàtiques; per tant, ens atemoreixen més. Així doncs, una vegada més, confirmem que totes les dimensions que influeixen en l’aprenentatge (hi insisteixo: escola, família, entorn proper, societat en general) no estan sent prou transformadores per revertir les bretxes de gènere que venen donades per les expectatives, l’educació diferencial o l’adequació als rols tradicionals de dones i homes, etc.

D’altra banda, els resultats de PISA –quan no ens quedem amb els titulars que parlen de mitjanes– evidencien desigualtats molt clares entre els estudiants provinents de famílies amb nivells socioeconòmics alts o mitjans i els pertanyents a famílies amb nivells baixos. En altres paraules, pertànyer a la classe baixa és un predictor de pitjors resultats acadèmics. Sí, classe baixa. Ja no fem servir el concepte classe perquè no sona políticament correcte; tanmateix, és més vigent que mai i l’hauríem de reivindicar en lloc d’invisibilitzar les desigualtats socials actuals. Per tant, PISA no parla dels mals resultats dels / de les estudiants espanyols en general, sinó d’aquells amb més dificultats per viure amb les condicions materials mínimes que permetin centrar-se a estudiar i aprendre. Actualment parlar de nivells socioeconòmics baixos vol dir parlar de persones migrades, de persones d’altres cultures. Així, les dones / noies joves de nivell socioeconòmic baix, procedents d’altres cultures i altres països són –a hores d’ara– les que surten realment perjudicades per les proves PISA. Són les que engrandiran en el futur la feminització de la pobresa. Per tant, potser no ens hem de preocupar tant de l’excel·lència i la innovació en el nostre sistema educatiu, sinó de com fem polítiques que reverteixin desigualtats i que permetin l’equitat educativa.