Quan la recepta és matar i matar

Als milicians de Hamàs una vida més o menys els és igual. Maten des que van ser creats per debilitar l’OAP, per després combatre els Acords de Pau que van protagonitzar Rabin i Arafat. Tots dos també premis Nobel de pau. A un el va assassinar un ultranacionalista jueu eixelebrat. L’altre tampoc segueix en aquest món. La seva mort continua fent parlar per si va ser enverinat. No per part de Hamàs, massa subtil. Hamàs és més pel broc gros. Ja es va veure el 7 d’octubre passat. Van perpetrar una matança antològica.

Explica Menahem Begin a La rebelión que l’Irgun –responsable del cèlebre atemptat de l’Hotel Rei David- sempre va tenir clara una premissa: no matar nens. "Crec que l’amor als nens és el patró amb el qual es mesuren els sentiments humans", afirma Begin. Ho va escriure, també, per enaltir la lluita guerrillera a l’Amèrica Llatina.

Notícies relacionades

Una excel·lent periodista

Coartades de la Moncloa

Doncs bé, l’Exèrcit israelià porta ja més de 20.000 morts a Gaza des del 7 d’octubre. Molts milers són nens. La meitat, segons algunes fonts. I Netanyahu insisteix que la guerra es pot prolongar almenys fins al juny. Temps de sobres per doblar la xifra macabra de morts a Gaza i perquè es comptin per desenes de milers els nens que no arribaran a adults. Són danys col·laterals. És clar. Per preservar un bé superior que se suposa ha de ser la pau. I, per descomptat, la seguretat d’Israel. O sigui, la recepta de la pau continuarà sent matar. Com que mort el gos morta la ràbia, sembla ser.

Que aquests milicians de Hamàs són capaços de qualsevol atrocitat en la seva lluita sense treva per acabar amb l’Estat d’Israel és de sobres conegut. Del que també sembla que no s’han d’allotjar massa dubtes és de la humanitat de la guerra que lliura el Tsahal a Gaza. Bomba rere bomba fins que no quedi edifici dret ni presumpte milicià de Hamàs amb vida. Després d’aquesta heroica missió, arribarà la pau. I una solució justa per resoldre el conflicte que sacseja Terra Santa. Sens dubte.