De Mariah Carey a Joan Dausà

Tornem a festes de Nadal i Any Nou de tos i febre, llit i afonia, de mascaretes. Els metges van recomanar de nou, com si fos possible oblidar l’inoblidable, que ens estalviem els petons aquests dies: grip, covid i variants diferents de virus respiratoris campen entre nosaltres, encoratjats per la sequera i el fred. No són temps de pànic, però sí de salutacions i bons desitjos a família i companys de feina, amics i veïns, amb aquella distància de protecció o el gest dubitatiu, ¿podem acostar-nos o no?

Tos, torrons, arbres de Nadal, llums i llaços tornen, però per primera vegada en molt temps no podem dir que aquest sigui el Nadal de Mariah Carey, el de l’All I want for Christmas is you: és clar que va ser el més escoltat arreu del món una vegada més, però una melodia encara més antiga, la de l’ara septuagenària Brenda Lee i el seu Rockin’ around the Christmas Tree, va arribar a desbancar per un moment Carey de la Billboard Hot 100 que dona la llista d’èxits dels Estats Units. Més a prop en l’àmbit geogràfic i cultural, un cantautor tan estimat com Joan Dausà va donar una altra gran sorpresa amb el seu single nadalenc d’aquest any, Per nosaltres i els de dalt, ara que costa tant riure fort sense sentir que es tensa el cor, com canta en una estrofa. És Nadal, i les abraçades que descriu Dausà connecten amb aquesta ràbia i les ganes de sentir-nos bé, més enllà de malalties, problemes, angoixes i absències que fan mal. Així ho han entès els milers de persones que s’han descarregat la cançó a les plataformes de música com iTunes España, on va arribar a superar a Mariah Carey el dia després de Nadal, festiu a Catalunya i de reunions familiars, i encara aquesta setmana es va colar entre les tres primeres del Top Viral de Spotify España. Dausà no cap en si mateix de goig i no fa més que donar les gràcies a les xarxes socials i en tots els programes on surt, enmig de la gira de concerts que acabarà d’aquí unes setmanes.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Dausà com a símptoma i alhora recepta, la banda sonora d’aquest Nadal i el recordatori de per què continuem escoltant música: les notes musicals dibuixen paisatges mentals, prenen el cos dels records i les emocions més difícils d’expressar i en les seves metàfores s’acosten més a la realitat de les nostres vides que qualsevol gest o acció. Tots els Nadals i Anys Nous poden ser iguals sobre el paper, en la teoria, i tot i que sempre sigui la il·luminada Sky Tower d’Auckland, a Nova Zelanda, la primera que ens dona les campanades quan a Espanya veiem les notícies de les dues del migdia, cada any és alhora diferent d’una manera més o menys patent. Hem canviat els nostres objectius en la vida, la nostra família s’ha transformat, hem conegut algú o hem perdut un ésser estimat. Bevem menys o tirem més la casa per la finestra amb el sopar, continuem amb el Cachitos de Nochevieja o aquest any, potser, ens amorrem al tronc encès de la xemeneia viral de Netflix. Pot ser que sigui l’any que reneguem de WhatsApp i no enviem felicitacions en massa a la nostra gent, o pot ser que tornem al costum per delectar fills –o pares– que han descobert aquests últims mesos el mòbil amb internet.

Però entre tos i afonia, trobarem la música que ens va com un guant, que lliga amb el nostre estat d’ànim, que ens commou i ens fa sentir connectats a una cosa més gran, la nostra tribu, la que canta amb nosaltres o et posa uns minuts musicals abans d’acabar el torn de feina, la que comparteix les seves cançons favorites o s’asseu al teu costat en un auditori o al Palau Sant Jordi. El temps del Nadal ja s’acaba, però tenim tota la vida per endavant per sentir.