Campanyes
Astèrix al país dels ultres
¡Estan bojos aquests romans! Astèrix i la seva tropa arribaven a aquesta conclusió quan eren incapaços d’entendre els seus imperials ocupants. Però no sé què pensarien els irreductibles gals si veiessin avui com un altre imperi, el dels polítics que colonitzen l’esfera pública amb discursos cada vegada més ultres, envaeix el terreny de la ciència. L’últim episodi l’han protagonitzat –¡no podia ser de cap altra manera!– el duo Ayuso-Almeida, que han acusat el Ministeri de Sanitat de "demonitzar" el tabac per voler prohibir que es fumi a les terrasses. La iniciativa reprèn una recomanació del Comitè Nacional de Prevenció del Tabaquisme, en un país on fumar provoca la mort de més de 60.000 persones cada any.
Però és igual. Cap dada acovardeix els campions –i campiones– de la llibertat, que ja van alliberar zones del centre de Madrid on s’havia restringit la circulació de vehicles. Altres capitals, com València, han seguit l’exemple, i han obviat una cosa que potser els sembla menor: les morts per la pol·lució que provoca el trànsit superen les 10.000 anuals. I no s’acaba aquí la cosa. És clar que la mare de tots els exemples, la recent cimera sobre el canvi climàtic celebrada a Dubai, no és que hagi compartit tampoc un missatge gaire contundent. On hi hagi interessos econòmics –i prejudicis–, res d’estudis científics. ¿Demagògia? No: evidència.
En qualsevol cas, té nassos que el club universal dels negacionistes de tot hagi aconseguit guanyar espai a base d’identificar ciència amb molèstia, imposició... i esquerranisme, és clar. Una cultura del menyspreu a la ciència que beu –mai millor dit– d’aquell llegendari "deixi’m que em prengui les copes que vulgui..." d’Aznar, i arriba a la cultura amb Vox a primera línia de combat. La seva última victòria ha sigut aconseguir la supressió del Festival Perifèries, a Osca, amb 23 anys d’història, al crit que "rega culturetes progres amb centenars de milers d’euros". No estan bojos aquests romans. Són un perill. I, si no els fem front, aconseguiran, igual que als llibres d’Astèrix, que el cel caigui sobre els nostres caps.
