La UE frena l’eufòria de Putin

És cert que Rússia no comptabilitza cap avenç significatiu des de les primeres fases de la invasió. També ho és que les ofensives ucraïneses del 2023 tampoc han aconseguit els seus objectius. I Putin sembla disposat a córrer una cursa de fons en la confiança que només ell estarà disposat a continuar sacrificant recursos humans i materials indefinidament. Ni tan sols la decisió de la UE d’entaular negociacions per a l’adhesió d’Ucraïna fa malbé de moment la imatge construïda pel president rus: el procés que ara s’obre es prolongarà anys i la guerra fa impossible que Ucraïna pugui afrontar les reformes necessàries –estructurals i legislatives, en el funcionament de les institucions i en l’economia– mentre no callin les armes. L’acord d’obrir converses, adoptat dijous amb l’absència d’Hongria, és un punt de partida molt important i una mostra de compromís europeu amb Ucraïna, però no és un factor de canvi en la sort de la guerra.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Malgrat algunes mostres de cansament per la durada de la crisi, és necessari que Occident mantingui l’esforç que va evitar que Ucraïna sucumbís davant les envestides russes. Encara que sigui per aconseguir una situació d’equilibri que impedeixi la victòria de l’invasor i el forci, potser, a transigir amb un alto el foc. La capacitat de resistència de l’economia russa ha sigut superior a la prevista en principi per afrontar les sancions, els desajustos en les exportacions de petroli i gas, que el Kremlin ha aconseguit minimitzar en part, i el bloqueig d’actius financers. Però és una incògnita saber quin és l’impacte real en el PIB d’aquest entorn limitador més enllà de les xifres oficials que facilita Moscou, de solvència dubtosa; no hi ha manera d’aventurar l’impacte de mesures més enèrgiques, com la confiscació de fons russos a l’exterior, ni en quin moment la guerra serà una càrrega massa pesada.

Mentrestant, mirant cap al seu interior, els socis europeus potser s’han de començar a plantejar fins a quin punt el funcionament de la UE ha de continuar estant condicionat per un país amb un modest pes demogràfic i econòmic, que va ingressar el 2004 i que s’ha beneficiat de tota classe d’ajudes. La regla de la unanimitat debilita els Vint-i-set cada vegada que Orbán es comporta més com un aliat de Putin que com un soci lleial.