Una paraula i mil imatges

"Al principi va ser el verb", diu el Gènesi, però, si avui l’hagués d’escriure una intel·ligència artificial, potser diria: "Al principi va ser la imatge". Vivim bombardejats per imatges, una tendència que les xarxes socials han accentuat i banalitzat. En lloc de reaccionar parlant, explicant com ens sentim, què pensem, en tenim prou amb l’emoticona d’un polze alçat, una cara que plora, una flor. Enviem un àudio per WhatsApp i demanem disculpes per dos minuts de monòleg, quan abans teníem llargues converses per telèfon (i mentrestant gargotejàvem imatges absurdes en un full). Avui dia, davant del vendaval visual, s’ha girat la truita i una paraula ja val més que mil imatges. O deu mil.

‘Bot’ i ‘superilla’

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Potser per això –per mala consciència, o per resistència, o per sentit comú–, quan s’acaba el mes de desembre i fem balanç, busquem la Paraula de l’Any. L’Observatori de Neologia de la Pompeu Fabra ha proposat deu neologismes per triar el millors, entre els quals hi ha ecoansietat, bot, nit tropical, grassofòbia i superilla. La Real Academia Española ha anunciat que acceptava termes com big data, no binario i huella de carbono. Als Estats Units, des del diccionari Merriam-Webster han triat authentic com a paraula de l’any, per distingir allò que és real i no fals.

Al darrere d’aquests jocs de diccionari, enginyosos i alhora transcendents, hi ha un crit d’alerta. Ens diuen que hem de tornar a valorar les paraules, donar-los el pes que tenen, ser més precisos, perquè defineixen el nostre present i futur. Ho vam veure fa poc, quan Junts i el PSOE fixaven el text de l’acord d’investidura, i ho hem vist aquesta setmana en la cimera pel clima COP28. Llargues discussions per decidir què s’ha de fer amb els combustibles fòssils, si eliminar-los del tot o allunyar-se’n de mica en mica. Del matís d’un verb –i de les seves traduccions, ai!– en depèn el futur del planeta. S’hi afegeix, a més, la desconfiança davant els que han de donar sentit a les paraules: que no siguin paper mullat –una imatge, per cert, que visualment té poca força.