Un pessebre sense nen

L’impacte d’un projectil amb forma d’estrella i un fons gris i opressiu com tot paisatge, aquest va ser el pessebre que l’artista Banksy va crear el 2019. Josep, Maria i el nen Jesús sota l’amenaça de les armes i l’aïllament. El pessebre el va situar en un hotel decorat per ell mateix a Betlem. La ciutat cisjordana viu assetjada pel mur, aquesta barrera de formigó i filferro espinós que separa les famílies palestines dels seus camps de cultiu i les comunitats cristianes dels seus llocs de culte.

Dues carreteres d’ús exclusiu per als assentaments israelians aïllen encara més a la ciutat. Fa tres anys, Netanyahu va prometre 5.000 vivendes noves per als colons. Més murs, més filats i més carreteres prohibides per encegar l’única via de comunicació directa entre Betlem i Jerusalem. Al final, Cisjordània només és un tauler de joc on els enclavaments palestins són reduïts, aïllats i assetjats per militars i colons israelians.

En el fons del pessebre de Banksy, traçades sobre el mur, es podien intuir unes paraules difuminades: amor, pau i llibertat. Han passat quatre anys des que l’artista urbà va realitzar l’obra. Avui, aquesta representació sembla irrealitzable. No hi ha pessebre possible a Palestina. No hi ha estrella de fe i esperança que il·lumini el cel. No hi ha Reis Mags que arribin amb ofrenes de prosperitat. No hi ha pau ni amor. I per no haver-hi, ni tan sols hi ha nen. En lloc de la simbologia d’un naixement, només existeix la realitat d’una destrucció sistemàtica.

Notícies relacionades

Regeneració democràtica: què com i amb qui

La jugada que mereixem

En aquesta guerra contra els nens, com l’ha qualificat l’Unicef, no hi ha refugi segur. La població civil no sap on anar. Sense mitjans de transport, sense menjar ni aigua ni medicines. En un joc macabre, l’Exèrcit indica unes suposades zones segures que, després, són bombardejades. S’ataquen refugis, hospitals i els nens moren. A milers. Netanyahu està perpetrant l’aniquilació de Gaza. No hi ha pal·liatius en les seves intencions.

Assolar tot allò construït, imposar el control militar israelià, oferir terres i més terres als colons, convertir els supervivents en mutilats físics i emocionals, desterrar-los a mísers campaments de refugiats, ¿és aquest el pla de Netanyahu? ¿Com resistiran els palestins el dolor de tantes pèrdues? ¿Com serà la resta dels seus dies, com seran les seves nits? Unes terres poblades per milers de fantasmes. És massa terrible fins i tot per imaginar-ho. Esgarrifós. Un pessebre sense nen, aquest és l’únic pessebre possible per a aquest any. Sense nen, sense esperança i sense pau.