Llançar la tovallola
Em sembla que va ser John Cheever qui va dir que la seva vida havia sigut "freda, ansiosa i solitària".
Freda, ansiosa i solitària.
M’acaba de venir la frase a l’autobús. Aquesta nit ha glaçat i els viatgers anem amb roba d’abric, fins i tot de molt abric. Observo les vides de la gent, que és una manera d’observar la meva, veig els homes i les dones baixar en aquesta parada o en aquesta altra. De vegades puja el mateix nombre de persones que baixa (les compto), com si hi hagués un ordre que és subjacent al caos. La història de la filosofia és la recerca d’aquest ordre. La de la vida quotidiana, també. Comprem loteria en aquesta època de l’any per veure si per fi es fa justícia. Si ens toca a nosaltres, pensarem que algú o alguna cosa ens ha guiat a adquirir aquest número. Quan no ens toca, mirem el dècim amb certa decepció, de vegades ens resistim a llençar-lo a les escombraries perquè no ens ho acabem de creure.
¡Un reintegrament, és el mínim que ens mereixem! ¿És que ja no hi ha justícia?
Loteries mentals
Notícies relacionadesA Cheever no li va tocar ni el reintegrament. Quan va escriure que la seva vida havia sigut freda, ansiosa i solitària ja no esperava res, ni de si mateix ni de la loteria. Hi ha loteries que no s’adquireixen en les administracions de l’Estat. Em refereixo a les mentals, és a dir, a les fantasies que passarà això o allò altre si fem allò o allò de més enllà. Si continc la respiració durant 60 segons, el tumor que m’acaben d’analitzar serà benigne. Si aconsegueixo arribar a la cantonada sense haver trepitjat cap ratlla, el meu fill (o la meva filla: el genèric, que no hi arriba) aprovarà l’oposició. Si dono almoina a aquest pobre, s’acabarà la fam al món.
No hi ha cap individu que no practiqui aquests jocs mentals. Els que m’envolten a l’autobús, en un matí fred i plomís de desembre, els estan practicant. Jo també. ¿Per què, llavors, m’ha vingut capritxosament a la memòria la frase de l’escriptor americà? Potser perquè en el fons em pregunto si hi ha un moment en què convé llançar la tovallola, reconèixer que no hi ha cap màgia de caràcter salvador, admetre, en fi, que totes les vides són, en una mesura o una altra, fredes, ansioses, solitàries..
