Esquerra
La resta per Sumar
Sumar va arribar a l’escena política per aclarir aquests matisos que té l’esquerra. No l’extrema esquerra, que aquest és un altre embolic sense metodologia, sinó l’esquerra més contundent, més radical, l’esquerra a l’esquerra, si volen. I va emergir un personatge polític com Yolanda Díaz que és tan interessant com Pedro Sánchez. Tots dos treballen l’art de la seducció política fins a límits infinits. Tant va seduir Díaz en el seu partit anterior, Podem, que Pablo Iglesias la va proposar com a successora. Això té el seu mèrit perquè qui va ser vicepresident del Govern central, i ara és director d’un mitjà de comunicació que dona exclusives del seu propi partit (les paradoxes del mirall), és molt llest. No obstant, la tremenda candidesa de la líder de Sumar va saber ocultar l’ambició de la qual era portadora. I allà la tenen, rient de manera pròxima amb el president Sánchez i tombant la solidesa del partit que va néixer de les places.
Podem i el PSOE
No es podia entendre que Podem aguantés els canvis que s’acostaven des de l’error que va suposar la que va ser coneguda com a llei del només sí és sí, que va conduir el PSOE a una sèrie de desavinences motivades per les conseqüències derivades del seu mal redactat. Pot resultar un detall, però això va debilitar els fonaments de la relació de Podem amb el PSOE i, de pas, va afavorir l’eliminació de dirigents que van servir per a aquell 15-M, però que ja estava desfasada. O no. Ho veurem ara.
Notícies relacionadesLa política és plena de curiositats. Per exemple, Pedro Sánchez va haver d’abandonar el partit, suportar la direcció d’una gestora, passejar-se per tot Espanya amb cotxe i assemblar-se al seu oponent a l’esquerra, Pablo Iglesias, per reconduir el camí de la seva formació. És ben curiós. Després d’això, caldria recordar el clamor davant la seu socialista a Ferraz en contra de qualsevol tipus de pacte amb Ciutadans. Fa dos dies.
Sumar no és Ciutadans, ni Podem és Sumar. L’esquerra bascula cap a no se sap on. El PSOE prefereix Sumar, però també prefereix JxCat, que, a més d’independentista, és de derechas. Bé, de dretes, que en català, també a Madrid, sona millor. La revàlida del partit d’Iglesias serà en les europees. Són a prop. Com sempre, crispetes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
