L’espiral de la llibreta

Les escoles catalanes no són Disneylàndia

Sobre els catastròfics resultats que dona l’informe PISA

Pels volts del plistocè, al pati, a un nen se li va acudir un experiment que uns quants vam abraçar entusiasmats. Consistia en el següent: agafar-nos les mans formant una cadena en què la primera baula –el Jaimito de l’invent– posava dos dits en un endoll, l’índex i el cor, per tal que el corrent ens travessés a tots, del davant cap endarrere. Després de situar-me de les últimes, per si de cas, amb prou feines vaig sentir un lleu pessigolleig a l’avantbraç; encara bo. Ni ens van enxampar ni vam repetir aquella entremaliadura que seria avui impensable. No pretenc advocar per un entreteniment com aquest, entengueu-me, sinó remarcar que les criatures han perdut el seu espai de descobriment autònom: no porten a terme ni una sola activitat sense la supervisió estricta d’un adult. Els mocosos boomer, en canvi, lluíem unes cames plenes de blaus, esgarrapades i matadures.

¿Quants nens es veuen avui amb els genolls pelats? Els porten impol·luts, observava l’altre dia Gregorio Luri en una entrevista que li va fer el diari Ara. "Hem caigut en una equitativa mediocritat sobreprotegint els alumnes", raonava el filòsof i pedagog, autor de L’escola no és un parc d’atraccions (Ariel), entre altres assajos. En lloc de suspendre’ls, se’ls diu que no avancen prou; el bonisme evita que repeteixin curs per no traumatitzar-los. El nivell sempre s’iguala per baix. Els nens, en efecte, es mereixen alguna cosa més que una escola divertida. A la vista estan els catastròfics resultats de l’informe PISA per a Catalunya, situada a la cua d’Espanya, amb una caiguda de 24 punts en matemàtiques i de 38 en comprensió lectora. Amb les dues bases del coneixement coixes, ¿on anem?

Alumnat migrant

Notícies relacionades

El Govern ha hagut d’admetre que la mostra era representativa, descartant el nefast argument que els mals resultats de les proves PISA es deuen a una "sobrerepresentació" d’alumnes immigrants. Combustible per a la ultradreta. Bé és cert que a Catalunya la immigració majoritària és d’origen magribí o bé asiàtic, i per a aquests nanos, vulnerabilitats a part, l’aprenentatge de dos idiomes nous de cop resulta una bomba. Llavors, ¿per què no s’hi ha posat remei? Les famoses retallades convergents van acabar amb les aules d’acollida, que tan bons resultats havien donat. S’han de millorar les ràtios de distribució per evitar els guetos.

Un sistema d’alta complexitat necessita recursos a dojo i cervells pensants. Els profes han fet un esforç ímprobe. Massa alumnes per classe. Massa pantalletes. Massa hores perdudes en una paperassa burocràtica que se’ls menja. Metodologies flower power. Falten pedagogs, psicòlegs, educadors socials, vocació (de vegades) i sobretot la voluntat d’entendre que l’ensenyament no és un dispendi, sinó una inversió..

Temes:

Govern Informe PISA

Inicia sessió 0 Comentaris

L’art de perdre

Només un minut