Apunt

Invertir en educació

Els economistes guanyadors del premi Nobel Theodore W. Schultz i Gary Becker van imposar l’argument de l’educació com a inversió, que explica el creixement dels països i influeix en l’augment dels salaris, per allò del capital humà. Però, lluny de considerar essencial l’educació, des de fa més d’una dècada, Catalunya viu una crisi en la qualitat educativa arran d’una inversió insuficient i mantinguda. L’informe PISA que s’acaba de conèixer, conclou que, en comprensió lectora, matemàtiques i ciències, els nostres alumnes de 15 i 16 anys han obtingut uns resultats molt dolents, i s’han col·locat als últims llocs de tot Espanya i per sota de la mitjana de l’OCDE.

Acostem el focus. Tenim un 15% d’alumnat provinent de la migració. Els fets ens demostren que, a tots els països, els estudiants d’origen immigrant obtenen puntuacions pitjors, per la seva situació socioeconòmica. Globalment, arribem fins a un 28% de l’alumnat amb necessitats específiques. Així, doncs, cal disposar de més docents per lluitar contra la segregació escolar. D’altra banda, veiem que un de cada tres adolescents admet distreure’s a classe amb els dispositius mòbils, que majoritàriament no són utilitzats com a eines tecnològiques per a l’aprenentatge. Continuem: descendeix la implicació de molts pares en l’educació dels seus fills, les exigències en el procés educatiu es relaxen i, en conjunt, a l’esforç i a l’excel·lència cada vegada se li dona socialment menys valor. Com si no ens importés, aliens a les conseqüències.

Notícies relacionades

Assegura ara la consellera d’Educació Anna Simó que ja s’han pres mesures, però que els resultats arribaran lentament.

Des del Parlament fins als sindicats, a les aules i a les llars, entre especialistes, docents, pares, mares i alumnat, necessitem posar l’espatlla més enllà de crítiques destructores i ajudar aquests joves. La realitat és tossuda i s’imposa. Són precisament aquells països que combinen excel·lència i equitat els que obtenen bons resultats. Si continuem igual, anem a la ruïna.

Inicia sessió 0 Comentaris

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques