La batalla dels mitjans per la pluralitat

L’existència d’un ecosistema mediàtic fort i sanejat és garantia de pluralitat en tota societat avançada. Constitueix un dels estàndards que permeten diferenciar les democràcies de les autocràcies que aspiren a controlar al seu aire els mitjans de comunicació. Així va ser en el món analògic i així ha de continuar sent en l’univers digital en el qual hem entrat definitivament. Amb la intenció de defensar l’existència d’un sistema mediàtic robust i divers, l’Associació de Mitjans d’Informació (AMI), que representa 83 mitjans de comunicació espanyols, ha plantejat una demanda per competència deslleial contra Meta (la plataforma de què depenen, entre d’altres, Facebook, Instagram i WhatsApp). La iniciativa, en línia amb altres que estan en curs en diversos països d’arreu del món, pretén perseguir l’ús de dades sense consentiment que fan megaplataformes digitals com Meta. Una pràctica que vulnera frontalment la normativa europea sobre protecció de dades. Els mitjans consideren que no es poden utilitzar aquestes dades, obtingudes sense consentiment, per desenvolupar perfilats de publicitat. La demanda reclama una indemnització de 550 milions d’euros tenint en compte que el 100% dels ingressos de Meta en publicitat són obtinguts d’aquesta manera, de manera il·legítima.

Aquesta no és, únicament, una defensa legítima dels mitjans davant l’actitud de monopoli que exerceix Meta. La demanda constitueix una defensa de la pluralitat del sistema mediàtic que interessa a tots els ciutadans, i que és de vital importància per a la salut de la democràcia. En el món actual, cada vegada és més necessari el periodisme per diferenciar allò que és veritat d’allò que és mentida en l’aclaparador flux de notícies que circulen per les xarxes. Aquesta funció no és possible sense mitjans de comunicació que siguin capaços de resistir el repte de la digitalització i de monetitzar el treball dels seus professionals. Una cosa que és impossible mentre Meta i altres grans plataformes mantinguin una posició de domini en la publicitat utilitzant les dades dels ciutadans a costa de la seva privacitat. És en aquest sentit que aquesta demanda interposada pels mitjans espanyols s’inscriu en la batalla per la pluralitat que ja s’ha plantejat en països com Austràlia –que obliga aquestes plataformes a pagar als mitjans per enllaçar les seves notícies–, el Canadà, o Irlanda, que va multar recentment Meta per haver transferit al mercat nord-americà dades obtingudes sense consentiment a la Unió Europea.

Les plataformes han tingut un paper positiu en l’expansió de la informació digital, però no constitueixen el regne de la llibertat que pretenen Mark Zuckerberg o Elon Musk. Com passa en molts altres camps de la vida econòmica, la seva actuació requereix transparència i regulació. La mateixa a la qual estan sotmesos els mitjans de comunicació. Si no és així, poden acabar constituint una amenaça per a la pluralitat.