Països Baixos, nou avís a la Unió Europea

La victòria de Wilders s’ha vist afavorida per més de dues dècades de legitimació de la ultradreta pel Partit Popular Europeu (PPE) amb la incorporació de partits ultres als seus governs, primer a Àustria i Itàlia i després amb pactes a Bulgària, Dinamarca, Finlàndia, Suècia i a nivell regional a Espanya, així com a una dècada protegint l’autoritarisme del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, fins que va abandonar el PPE el 2021.

Wilders va obtenir 37 dels 150 escons de la Cambra de Representants, mentre que els liberals que lideren el Govern van perdre 10 escons, i per tant queden reduïts a 24. Els altres tres membres de la coalició governamental (Demòcrates 66, CDA i Unió Cristiana) també van patir un dur revés. L’oposició laborista, malgrat aliar-se amb els Verds, només va aconseguir 25 escons. Els antiestablishment Nou Contracte Social (NSC) i el Moviment Ciutadans-Pagesos (BBB) van aconseguir 20 i 7 escons, respectivament.

Capitalitzar el descontentament

Wilders ha capitalitzat el descontentament per la pèrdua de poder adquisitiu, els elevats preus energètics, el greu problema de la vivenda, el deteriorament dels serveis públics i l’alt cost de les mesures previstes per a la transició verda. Wilders ja ha indicat que aparcarà els seus plans més polèmics (tancament de mesquites, referèndum sobre la UE) per formar una coalició.

Un govern liderat per Wilders alterarà amb el seu nacionalisme els equilibris de poder a la UE, obstaculitzarà l’ampliació i frenarà l’augment del pressupost europeu. Mentrestant, el Govern en funcions necessitarà l’aprovació del Parlament per a qualsevol decisió significativa a la UE, des d’Ucraïna fins a la reforma de les regles sobre el dèficit públic.

El primer ministre en funcions, el liberal Mark Rutte (VVD), que ha liderat els governs des del 2010, va fer col·lapsar la seva coalició al juliol al proposar endurir la política cap a immigrants i refugiats per desviar l’atenció del conflicte amb el camp pel seu draconià pla de transició verda i descarregar sobre la immigració la responsabilitat dels problemes del país.

Culpar el migrant

Després de l’anunci de Rutte d’abandonar la política, la nova líder liberal, Dilan Yesilgöz, nascuda a Ankara i filla de refugiats, va centrar la seva campanya contra la immigració per emmascarar la responsabilitat governamental en els problemes que apressen els ciutadans. No són els immigrants els causants de la pèrdua de poder adquisitiu, ni del deteriorament dels serveis públics, ni del difícil accés a la vivenda, ni de l’elevada factura per al ciutadà de la transició verda.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Ha sigut la política governamental d’endèmica falta d’inversió en vivenda, com en altres països de la UE, la que ha causat que ara faltin 390.000 vivendes als Països Baixos. El deteriorament dels serveis públics és el resultat d’una insuficient despesa pública, com en altres països. L’empobriment de les llars és fruit d’una ajuda insuficient davant la pujada de preus, en especial els energètics, i la negativa a reformar el disfuncional sistema de preus elèctrics europeu.

El pla per a la transició verda va provocar la rebel·lió del camp holandès i va convertir el Moviment Ciutadans-Pagesos (BBB) en el partit amb més escons del Senat. A mesura que es percep l’elevat cost per a les famílies de les mesures previstes per a la transició verda a la UE creix el malestar. A Alemanya, el pla per vetar noves calderes de gas a les llars va disparar la popularitat de l’ultra Alternativa per a Alemanya (AfD). Wilders no nega el canvi climàtic, però defensa que s’ha de prioritzar la despesa de prevenir els seus efectes, en lloc d’encarir els costos de les llars i les empreses.