El nivell freàtic

2

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

13 de de novembre del 2023. 19:04

0 Comentaris

Rodrigo Jimenez | EFE

Hi ha qui s’inquieta amb una pregunta (im)pertinent. Si ara s’admet que allò no va ser un delicte o que fem veure que no va passar, ¿no es podria donar el cas que hi tornessin? L’indult admet la pena, però la perdona. L’amnistia dibuixa un parèntesi en l’interior del qual s’esvaeix la causa que va derivar cap al codi penal. A l’altra banda, hi ha qui s’exalta perquè considera que l’independentisme ha caigut en una trampa. Que això no s’ho creu ningú, que el PSOE ha jugat bé les cartes i ens tornarà a engalipar, que el sol fet de pactar amb l’estat és una traïdoria. I que, temps al temps, l’amnistia serà paper mullat. Però també n’hi ha que veuen el pacte com un acord entre iguals, és a dir, simbòlicament (im)pertinent. Més enllà, hi ha la protesta sorollosa i persistent que, per moments, té un aire de revolta sense fi, com si tot plegat hagués entrat en una espiral incontrolable, hipnotitzadora, que conviu amb declaracions que són alhora esperpèntiques i amenaçadores. Al costat del folklore i dels braços alçats, crides a la mobilització permanent (¿fins quan?, ¿fins que caigui el govern?, ¿fins que les proclames feixistes guanyin o fins que vagin a la presó?) o més o menys subtils insinuacions sobre el recorregut dels recursos com a primera mesura. ¿Primera? ¿I les altres? ¿Quines són?

Acord d’investidura

Llei d’amnistia: Les 6 principals causes del procés afectades

No és ser catastrofista pensar que estem davant d’un afront molt seriós, d’un repte majúscul per a la democràcia. I no pas perquè els arguments que esgrimeixen des de la dreta i l’extrema dreta siguin vàlids o acceptables, sinó perquè ells han posat en marxa uns mecanismes de confrontació que tenen la voluntat innata d’esdevenir una maquinària que no perd energia: la transforma en noves amenaces i nous esperpents. És ben probable que aquesta setmana assistim a un augment de la tensió. Alguns experts vaticinen que aquests tipus d’enfrontaments al carrer viuen un pic màxim i, poc després, es desinflen. Veurem si passa això o si, amb la investidura de Pedro Sánchez i les primeres anàlisis de la «llei orgànica d’amnistia per a la normalització institucional, política i social de Catalunya», els aqüífers on s’ubiquen les aigües subterrànies per on discorre el pòsit colpista (el de debò, el de sempre) arriben al nivell freàtic i converteixen el país en una zona pantanosa, amb tendència a la putrefacció. En les dues sessions al Congrés, a dins i a fora, viurem jornades complicades en què haurem de saber destriar l’esperpent televisiu de l’amenaça certa, els focs artificials dels canons (metafòrics, espero) de debò.