Contra la demonització dels bancs

Els guanys són conseqüència de la pujada dels tipus d’interès. Els bancs l’apliquen immediatament per elevar el preu dels crèdits que atorguen, però la frenen a l’hora de remunerar els dipòsits que capten dels clients. Aquesta diferència nodreix els seus marges i dona aire a uns comptes de resultats que estaven castigats per anys de tipus pròxims a zero. Ho fa, a més, en un moment en què les entitats estan menys necessitades de liquiditat que en èpoques passades i per això es resisteixen a pagar més pels dipòsits.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Tot això seria més fàcil d’entendre per les veus crítiques si els bancs fessin més pedagogia –l’alça de tipus no serà eterna– i critiquessin menys un impost que arriba per quedar-se. També haurien de ressaltar més que pateixen per la rendibilitat del negoci. Aquesta variable millora, però no prou perquè tots puguin cobrir el cost del capital, aquell que els inversors exigeixen per invertir en accions de bancs. 

Ja ho va dir Barack Obama, al qual just ara fa 15 anys vaig veure accedir a la presidència dels Estats Units quan jo era corresponsal del diari ‘Expansión’ a Nova York. «No podem permetre’ns demonitzar cada inversor o emprenedor que intenta aconseguir un benefici. Això és el que sempre ha alimentat la nostra prosperitat i és una cosa que contribuirà a fer que els bancs deixin diners i tornin a moure l’economia una vegada més», va afirmar en el seu segon discurs televisat a la nació des de la seva arribada a la Casa Blanca i amb la primera economia del món colpejada per la crisi financera. Els populistes anticapitalistes farien bé d’escoltar-lo, igual que els bancs, que haurien de ser prudents, enfortir la seva solvència i no llançar-se al repartiment de dividends massius