Pallywood

Si avui aixequés el cap, no crec que s’alegraria d’haver exhibit uns portentosos dots profètics, però allà estan. Perquè els seus versos, que es podrien interpretar com a al·legat de la diversitat d’opinions, s’ajusten com un guant a la doctrina que practiquen els activistes de la desinformació, cada vegada més ben proveïts per confondre el personal.

La intel·ligència artificial ha acabat d’enredar-ho tot per la qual cosa permet fer impunement: des de simular la detenció policial de Trump per exacerbar en els seus partidaris les ganes de gresca; fins al sistema de ‘deep fake’ utilitzat per uns nanos imberbes a Almendralejo per convertir companyes seves en carn de pornografia. Ara confirmem, a més, amb la guerra de Gaza, que la tropa de mentiders professionals no coneix límits.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Resulta descoratjador contemplar les imatges d’hospitals bombardejats, barris sencers fets miques i morts de totes les edats, sobretot nens. Però és encara pitjor contrastar-les amb els vídeos on, per exemple, es mostra palestins que estarien maquillant-se per fingir ferides. En realitat, són imatges del rodatge d’una pel·lícula de zombis a Algèria. O el presumpte nano també palestí que apareix dins d’una tela blanca, com si fos un cadàver, però que de sobte utilitza el telèfon mòbil; la veritat és que es tracta d’una disfressa de Halloween... ¡a Tailàndia!

Tot forma part d’una campanya a gran escala (li han posat el nom de Pallywood, Palestina+Hollywood) per transmetre el missatge que el que està fent l’Exèrcit israelià a Gaza no és per a tant. Potser per això l’alcalde de Madrid presumeixi d’entregar-li la Medalla de la Ciutat a Israel. Tenia raó el poeta; en allò del vidre, en allò del color i que, de vegades, aquest món fa fàstic.