El feminisme abans del feminisme

La lluita per la igualtat no va néixer ahir i és responsabilitat de la societat visibilitzar i reconèixer totes aquelles dones que, al llarg de la història, sense voler ser feministes, ho van ser i molt. Van estripar els papers que havien d’exercir, que havien sigut escrits per homes i per a homes, i es van convertir en les protagonistes de les seves pròpies vides. El feminisme abans del feminisme.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Per entendre més la contribució tan medul·lar que van fer aquestes pioneres de l’empoderament de la dona, cal revisitar la figura de Mercè Rodoreda, l’escriptora catalana més universal, autora de La plaça del diamant. L’obra, que narra el recorregut vital d’una jove pastissera de Barcelona, és actualment a la cartellera al Teatre Nacional de Catalunya. Dirigida per Carlota Subirós, demostra que un clàssic com aquest, ambientat a l’Espanya que discorre durant la Segona República, la Guerra Civil i la primera dècada de la postguerra, pot tenir i ha de tenir una mirada feminista. La defensa de la igualtat de la protagonista, encara allunyada del feminisme tal com el coneixem avui, és universal, connecta amb les generacions més joves i despulla algunes conductes masclistes que encara avui són molt vives.

En aquest context, és essencial investigar la memòria històrica femenina i reconèixer les dones de les quals la nostra lectora de Vacarisses estarà orgullosa.