Densificar Catalunya però amb criteri

En aquest context, la proposta del president del Govern, Salvador Illa, d’elevar la densificació és una decisió assenyada, per moltes resistències legítimes que desperti. Aprofitar millor el sòl ja urbanitzat i créixer en vertical allà on ja existeixin infraestructures té una lògica econòmica, territorial i ambiental molt més gran que la d’expandir les ciutats sense control i eternitzar-se en noves planificacions. Ara bé, cal estudiar com s’ha de fer, on i amb qui. Una densificació mal executada pot derivar en una saturació de serveis, pèrdua d’identitat urbana, degradació de l’espai públic o tensions socials. A més, hi ha el risc de confondre més vivenda amb millor accés. Si l’augment de l’oferta no s’acompanya de polítiques d’assequibilitat, el resultat pot ser més pressió especulativa.

Notícies relacionades

Un pis amb gat

Acadèmies de violadors

Els ajuntaments han de ser actors clau en aquesta estratègia. Catalunya és diversa i les seves realitats urbanes també ho són, així que no tots els municipis poden créixer igual. El que té sentit en una gran ciutat o en una àrea metropolitana pot resultar inadequat en teixits urbans ja saturats, com l’Hospitalet. És un bon primer símptoma que els alcaldes vulguin estudiar la proposta d’Illa, com es va constatar al Fòrum Municipalisme d’EL PERIÓDICO.

La densificació, per tant, s’ha de fer criteri –intel·ligència urbana, justícia social i respecte ambiental– allà on ja hi hagi ciutat i infraestructures i de la mà del sector privat per guanyar velocitat. Si no, la solució es pot acabar convertint en part del problema.