NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

El Dia de l’Estopitat

2
Es llegeix en minuts
El Dia de l’Estopitat

Ferran Nadeu

Un cèlebre pediatre català, el doctor Joaquim Ramis, assegurava que els anys es compleixen un any abans de quan els celebrem. M’explico: si avui fa 24 anys des que vam néixer, demà comencem a viure el primer dia de l’any 25. Mai vaig imaginar que Estopa serien els primers a popularitzar aquesta idea. Però els germans Muñoz mai deixen de sorprendre’m. I sempre per a bé. Avui fa 24 anys complets de la publicació del seu primer disc i inicien les celebracions del seu 25è aniversari, que portarà un nou disc, ‘Estopía’, que sortirà al març, i la seva conseqüent gira de presentació i celebració. Per tot això proposen, i nosaltres rubriquem, que el 18 d’octubre sigui declarat el Dia de l’Estopitat, just una setmana després de la Hispanitat.

Notícies relacionades

El Jose i el David, el David i el Jose, són molt més importants del que ells mateixos es creuen i aparenten. Segurament, a molts els sorprendrà que des d’un diari es faci aquesta afirmació. Però és que és la veritat. D’aquí 100 anys, si algú vol entendre la història de Catalunya, d’Espanya i d’Europa d’aquesta època, una de les millors coses que podrà fer és escoltar les seves cançons i, si pot, llegir-ne amb deteniment les lletres. Hi trobarà les claus de les generacions que han protagonitzat el canvi de segle, entendrà com ha evolucionat la idea de l’amor i de la parella, com han entrat i sortit les drogues de la vida de molta gent, com ha transformat la vida dels treballadors l’automatització o com la biotecnologia ha trastocat la nostra manera de veure el món. «‘Soy como el esperma en un tubo de ensayo, congelado pero vivo’». Gairebé no hi ha res més a dir.

A EL PERIODICO som molt d’Estopa. Mai ens n’hem amagat. Ens agrada la frescor de les seves cançons, que tenen el mateix estil directe que vol tenir el diari, ens agrada la gent que triomfa gràcies al seu talent, ens agraden els que diuen el que pensen mirant de no menysprear res ni ningú, ens agrada la seva actualització de la rumba catalana, que algun funcionari miop es creu que és un invent de l’Espanya de les autonomies, ens agraden els artistes a qui no els puja l’èxit al cap, tot i que tindrien raons sobrades per fer-ho. Ens agraden el David i el Jose, el Jose i el David, així que celebrem amb ells el Dia de l’Estopitat i els donem les gràcies per aquests 25 anys que hem passat junts. I que en siguin molts, molts més.