Legislació Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Que diu el gat que no vol xip
Que ni llei de benestar animal ni llets, que no serà ell el primer de la seva família en portar xip, que del seu benestar ja es preocupa ell, no un funcionari de vestit i corbata
La llei d’animals entra en vigor: gats esterilitzats per obligació i gossos no més d’un dia sols
Fins a 10.000 euros de multa per deixar lligat un gos davant un supermercat
Diu el meu gat que anem llestos si pensem que es posarà un xip, que els gats són éssers lliures, no com els gossos, que es passen el dia movent la cua per una moixaina. Que ell no vol ser localitzat ni identificat, que no pertany a ningú, i, ja de passada, que deixi d’usar el possessiu «el meu gat» quan parli d’ell. Diu el gat que tinc a casa que ell ni es caga al carrer ni borda de bon matí i desperta el veïnat ni es coneixen gats de raça perillosa ni res, o sigui que ‘al tanto, que va de canto’. Diu que identifiquin els gossos i els humans i que a ell el deixin tranquil. Diu que es posi el xip la senyora tia del ministre que va tenir la idea, que es va quedar amb la seva cara un dia que va sortir a la tele. Del ministre, no de la seva tia, diu.
No em sorprèn la reacció, ja un dia ens va sentir parlar de castrar-lo i em va desafiar a intentar-ho jo mateix en una baralla, tots dos en pilotes, a veure qui acabava abans sense les ídem. Vaig preferir deixar-lo sencer. Diu el meu gat, perdó, el gat que tinc a casa, que ni llei de benestar animal ni hòsties, que no serà ell el primer de la seva família a portar xip, que del seu benestar ja se’n preocupa ell, no un funcionari de vestit i corbata, que no els pot ni veure. Que si ni tan sols va acceptar portar un collaret amb el seu nom –i mira que l’hi vaig comprar la mar d’il·lusionat–, menys acceptarà posar-se una andròmina electrònica sota la pell, on anirem a parar. Diu, a més, que, si ve algú a inspeccionar i el veu a casa, jurem no saber què fa aquest gat aquí, que es deu haver colat per la finestra. Diu que, si som tan imbècils de pagar la taxa municipal corresponent per a censar-lo, és que no ens el mereixem, se n’anirà de casa i no li veurem més el pèl, que quin un, ell. Pagar per censar un gat, diu, i riu.
Diu que no vol ser com un gos, i encara menys com els humans, amb el nostre DNI, els nostres documents de tota mena i les nostres dades a la disposició de tothom, que els gats són una altra cosa i que a veure si el govern s’assabenta que a ells no els governa ningú. Que si un dia decideix fotre el camp serà perquè així ho ha decidit i no li dona la gana que el tornin a casa per culpa del xip. Que si volem instal·lar xips i no en tenim prou amb els gossos, seguim amb els humans, que així almenys sabrem de qui és aquell individu rar que van trobar fa temps a Waterloo.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
