Aitana: la pelvis que incomoda

Però Aitana (Aitana Ocaña, Barcelona, 1999) és la protagonista d’aquesta pàgina, així que no perdem el focus i dirigim a ella tots els feixos de llum. La seva biografia és curta, però rutilant. Amb 18 anys va aconseguir participar en la novena edició d’‘Operación Triunfo’ (2017) i quedar en segon lloc. A la sortida, l’esperava un contracte amb una discogràfica. Tres àlbums més tard, Aitana és una artista superlativa, acumula discos d’or i platí. Les seves cançons sumen milions d’escoltes a Spotify. La seva gira actual recorrerà Espanya i Llatinoamèrica. S’ha estrenat com a actriu en la sèrie ‘La última’, primera producció original espanyola de la plataforma Disney Plus, i ha passat l’examen amb nota. També ha rodat una pel·lícula per a Netflix. ¿S’han quedat sense respiració?

Hi ha una cosa poderosa en Aitana. El seu èxit ha sigut tant rotund com inesperat. Ella mateixa assegura que mai es va plantejar ser artista, ni ho va somiar. Cantava, sí, però amb prou feines havia compost alguna cançó per distreure’s. Però va veure l’anunci del càsting d’‘Operación Triunfo’ i alguna cosa es va remoure: ¿I si ho provo? La família la va animar a volar alt. Ara, l’ajuda a continuar amb els peus a terra. Tot ha succeït a un ritme vertiginós.

Aitana destil·la talent, i alguna cosa més: una simpatia devastadora. És l’estrella pròxima, la que es fica el públic a la butxaca, la que sempre respon a les preguntes amb amabilitat, la que firma autògrafs i es fa ‘selfies’ amb els seus fans. Podria ser la veïna simpàtica, la teva cosina preferida, l’amiga que sempre t’acompanya, a les festes i en els mals moments. Potser és aquesta proximitat la que l’ha col·locat en el centre de l’última polèmica ‘peta zeta’, tant espurnejant com passatgera. Tot i que el seu fons potser no ho és.

Aitana és comercial. En el sentit estricte del terme: té la plena acceptació del mercat. ¿La converteix això en un producte? Sembla que, per a alguns, sí. Almenys, per a un grapat de pares que es van indignar a l’acudir amb els seus fills a l’últim concert de la cantant i van contemplar, en directe, com ella es mudava de lineal de supermercat. De la lleixa de galetes de dinosaure a la zona de lubricants. O això van creure interpretar davant una coreografia més sensual del que és habitual, inclòs un moviment de pelvis sobre un ballarí estirat a terra.

¿Una evocació del coit? Evident. ¿Una cosa nova, especialment provocativa? No, en absolut, més aviat tímida en l’actual panorama musical i molt intranscendent per als que ja tenim cabells blancs. Els que vam créixer veient Madonna estirada a terra mostrant la roba interior a la gala de la MTV (1984) interpretant ‘Like a virgin’. O aquell vídeo de mitjans dels 80 en el qual Serge Gainsbourg interpretava una cançó sobre l’incest junt amb la seva filla Charlotte, de 12 anys. I millor no parlar de Marilyn Manson i el seu vídeo de ‘(s)Aint’.

Notícies relacionades

Feijóo, fan de Puigdemont

El complex escenari postelectoral

Això d’Aitana no deixen de ser quatre moviments coreografiats i ordenats, però ha donat peu a una polèmica que fins i tot ha vinculat l’impacte de la seva actuació amb el de la pornografia en els nens, un cacau ideològic impropi de ments madures. Ni Aitana ha sigut mai un producte creat per als nens (una altra cosa és que l’adorin) ni la carrera de l’artista pot estar condemnada a l’estancament.

Però, més enllà de la beateria, la rebequeria també se subscriu a cert acomodatici pueril en el qual semblem instal·lats. Que res ens destorbi, que res pertorbi la nostra comoditat existencial. I, si ho fa, protestem i esperem que algú ens ho resolgui. Sigui un jutge, un professor... o una cantant. En comptes d’explicar als fills què representa el ball d’Aitana (suposant que existeixi un nen que ho ignori i l’incomodi), elevem la protesta i exigim una reparació. I un dia ens molesta una cantant que abandona el lloc en el qual l’havíem encaixonat. I un altre dia elevem al jutjat la cridòria dels patis escolars (ja hi ha una desena de casos només a Barcelona). Que res torbi la nostra harmonia, que res ens incomodi, ni tan sols un moviment de pelvis.