A noces ens conviden

Imagino que l’Ismael i la Mary -així es diuen els dos enamorats- voldran que, abans de donar-li permís al primer per besar la núvia, un petonet consentit per escrit perquè no hi hagi denúncies, pronunciï unes paraules davant convidats i familiars. En això estic des de fa dies. Com que es declaren lectors fidels, suposo que esperen veure-hi aparèixer -en les meves paraules, no en el casament- el Vivales, l’amnistia, els llacistes, el nen barbut, la geganta, Irene Montero, les noies del futbol, el pesat de Zelenski i, en fi, tota la fauna, fins I tot el mosso per la independència, Daffyd Donaire. I la Rahola, és clar, com podria no aparèixer la Rahola, sense la Rahola no hi ha casament. Si no esperessin això, s’apanyarien amb un capellà d’alguna parròquia veïna, que a més a més, estan cada vegada més ociosos per falta de clientela i no ha nascut clergue que rebutgi un tiberi nupcial. No serà fàcil incloure tots els esmentats en un sermó de casori, però s’intentarà. Ni que sigui per guanyar-me l’àgape, que jo hi vaig a menjar i beure de gorra, que si no, a bona hora. Una cosa com «desitjo que el vostre matrimoni no sigui de vol gallinaci com la republiqueta» o «Ismael, no se t’ocorri abandonar amb nocturnitat i traïdoria la teva senyora per anar-te’n a viure amb un pianista, com el Vivales», trobo que poden fer el fet i són pura pedagogia.

Notícies relacionades

Guanyar versus governar

Les veus de les víctimes

Ara que, potser el que valoren els contraents no són els meus escrits sinó la meva experiència, que ja vaig per la tercera dona, i sumant. En aquest cas, alguns consells els podré oferir, més sobre el que no han de fer que sobre el que han de fer, ja que més sap el divorciat per vell que per divorciat. Per exemple, no mentir mai el cònjuge sinó simplement canviar d’opinió, que si explicació tan estúpida li serveix a en Sánchez per mantenir-se en el poder, més els ha de servir a ells per mantenir-se casats. Que sàpiguen, això sí, que en el món de la parella no existeix l’amnistia, una ensopegada és per sempre, a diferència del que ocorre en la política espanyola si et falten quatre vots al Congrés. El que és segur és que no deuen pretendre que en plenes noces els converteixi l’aigua en vi, per això no convides un periodista, sinó el fill de Déu, que t’ho soluciona en un plis plas tot i que, això sí, s’hi presenta amb la mare i dotze amics.

Hi ha fins i tot la possibilitat que tot sigui un parany, no creguin que no m’ha passat pel cap. I si Mary i Ismael és en realitat el nom d’una cèl·lula llacista disposada a assolir la republiqueta mitjançant l’eficaç mètode d’exterminar els desafectes al règim? Doncs millor encara. Si en Camba tenia raó, així podria sol·licitar per fi al meu director l’anhelat augment de sou, que ni per menjar m’arriba i m’haig d’alimentar en les bodes, casant gent.