Desperfectes Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Després de la cita a cegues
Si Pedro Sánchez aconsegueix ser investit passant per la taquilla de Junts serà de nou en escena però amb un dels governs més febles i peribles que hàgim vist
L' estabilitat institucional serà la principal víctima d'un garbuix poselectoral que ja va alterant la versemblança de la política. En vigílies de la constitució del Congrés dels Diputats, és com si els espontanis amb pulsions erosives haguessin ocupat les posicions dels aficionats a l’estadisme. Les línies del front serpentegen a cada moment, sense fulls de ruta clara, com una boira canicular que culmina tots els estadis d'una confusió. Fa setmanes que resulta difícil perfilar les relacions de causa-efecte en la política espanyola. És un moment d'intemperància intensa, per sort o per desgràcia banalitzada per les anècdotes de l'estiu. Després caldrà anar al procés d'investidura, amb opinions públiques notòriament inarticulades i una certa perplexitat general.
És un embull de pactes i intercanvis en què sobretot importa el resultat final que és el poder, però a la llarga també donarà a conèixer una mica més el caràcter i la voluntat dels principals implicats, la credibilitat, el seu temperament polític i el seu enteniment d’Espanya. Destaca la tàctica d’allunatge que practica Carles Puigdemont, tan extrema que podria facilitar la presidència del Congrés dels Diputats al PP per a així fer-li saber a Pedro Sánchez de qui depèn estrictament la seva permanència en La Moncloa. Així i tot, no és una partida tridimensional d'escacs sinó una d'aquelles nits de pòquer on és usual jugar de farol. El resultat de tants vetos i retencions es pot assemblar a un suflé polític ruixat amb adrenalina partidista. Als «shows» de primeres cites, cites a cegues, la part més saborosa sol ser el comentari apart dels participants.
És així com tot s'accelera en política, tot es dilueix. Ara és com si ningú recordés les noces de l'any, l'entrada en escena de la intel·ligència artificial, els resultats de les municipals, el cara a cara Sánchez-Feijóo, els cops de calor al juliol, els piròmans o l'esquarterament d'un cirurgià plàstic colombià a Tailàndia. Anem de parèntesi en parèntesi, de l'excitació a la passivitat, amb la política reduïda a la xerrameca o la superstició.
Segons Maura, les transaccions polítiques a vegades deshonren; però la deshonra no prové d'haver transigit, sinó dels motius que han impulsat a transigir. Aquest dijous, la constitució dels òrgans de gerència legislativa segons votin ses senyories tindrà elements de desenllaç en suspens. Hi haurà qui recordi que el Congrés dels Diputats ocupa el solar on hi havia el Convent de l'Esperit Sant.
En una posterior cita a cegues, si Pedro Sánchez aconsegueix ser investit passant per la taquilla de Junts entrarà de nou en escena però amb un dels governs més febles i peribles que hàgim vist, arribat al poder amb suports d'inusitada heterogeneïtat i en coalició amb l'eixam de grupuscles que és Sumar. Yolanda Díaz i la seva estranya família continuaran actuant com a batalló sense reglament fix. Seria el triomf de la política feble per molt ideològica que pretengui ser.
Amb la irrupció de Pedro Sánchez en l'escenari polític va néixer un nou gènere periodístic: anunciar la seva caiguda i sorprendre's amb les seves supervivències. Però, en les circumstàncies actuals, atribuir-se un triomf no és el més fàcil. I setmana rere setmana l'electorat podrà anar acostumant-se a la perspectiva d'unes noves eleccions a la fi d'any, en coincidència amb el trajecte dels tres Reis d’Orient.
