Díaz es prepara per a feina laboriosa amb 10 partits en el grup parlamentari

És temps de negociacions. Aquest agost, la política espanyola gira constantment –fins i tot a risc d’arribar a marejar– sobre les converses d’uns amb els altres. I viceversa. Qui presidirà el Congrés, si hi haurà una cadira per als independentistes a la Mesa d’aquesta institució, què li exigeixen els socis a Pedro Sánchez per ser investit president... La veritat és que no falten temes. I per si fossin pocs, aquesta setmana s’haurà de resoldre una negociació més, la de Yolanda Díaz amb els 10 partits que va aglutinar sota la marca Sumar per repartir-se el poder institucional al Congrés.

Al juny, amb l’avenç electoral, la vicepresidenta segona es va haver de sumir en un intens procés per tirar endavant una candidatura que unís totes les formacions a l’esquerra del PSOE. Va ser complex, però ho va aconseguir. Ara, tot aquest gresol de partits exigeix tenir poder a la Cambra baixa. Fonts coneixedores de les negociacions apunten que ja s’han donat els primers contactes i que tot es tancarà, finalment, aquest dimecres, un dia abans de la constitució de les Corts, quan Díaz ha convocat una primera reunió del grup parlamentari.

Les urnes van atorgar a Sumar 31 diputats dels quals 10 són, pròpiament, de l’entorn de Díaz; En Comú Podem, Podem i IU tenen cinc escons respectivament; Més País i Compromís n’ostenten dos cadascun; i la Chunta Aragonesista i Més en tenen un. Amb aquestes xifres, toca plantejar el repartiment de llocs en el qual ningú vol sortir malparat.

¿Què cal repartir?

En l’acord de coalició que van entregar davant la Junta Electoral Central, Sumar ja es reservava l’elecció del portaveu al Congrés. Aquesta setmana, la formació va fer públic que aquest lloc recaurà en mans de Marta Lois, presidenta de Sumar. La vicepresidenta segona en funcions es va assegurar, a més, que això sigui així durant tota la legislatura. Una altra de les comeses que ja està assignada és la de secretari general del grup parlamentari, on repetirà Txema Guijarro, molt pròxim a la també ministra de Treball en funcions i, segons denuncia ell mateix, expulsat de la direcció de Podem.

Tot i així, queden encara diversos llocs per repartir i, alguns d’ells, de gran importància. A l’espera que es tanqui la negociació de la Mesa del Congrés, Díaz haurà d’assenyalar qui vol en aquest òrgan determinant en el dia a dia de la política. A més de visibilitat, aquest càrrec implica una gran influència en el ritme de la legislatura ja que s’encarrega d’ordenar els debats a la Cambra, i un plus econòmic considerable per a l’elegit. En aquesta legislatura, els morats tenien tres seients ocupats per: Gloriza Elizo (va abandonar Podem), Gerardo Pisarello (En Comú Podem) i Javier Sánchez Serna (Podem).

Tot i que amb menor rellevància, també falta per repartir la presidència del grup parlamentari, que fins ara ostentava el dirigent dels comuns Jaume Asens. Finalment, queda pendent el repartiment de les presidències de les comissions. En les pròximes setmanes, tots els partits de la Cambra hauran de decidir distribuir-les entre les diferents formacions agrupades a Sumar. Tant les presidències com les representacions en les comissions comporten un extra salarial.

Peticions i reglaments

Notícies relacionades

L’oportunitat

¿Què proposen per a Barcelona?

Davant aquest panorama, les diferents formacions ja han començat a plantejar les seves exigències. Fonts d’IU esperen «tenir la visibilitat i la representació als òrgans de direcció i l’estructura del nou grup parlamentari» que li correspon amb els seus cinc diputats i Compromís, que sempre que s’ha presentat en coalició ha reclamat després tenir autonomia, tenir una representació adjunta.

A més, en l’acord de coalició va quedar recollit que el «funcionament del grup parlamentari es regirà per un reglament (...) que recordarà entre les forces polítiques que componen la coalició». En aquest document s’haurà de plasmar el repartiment tant del temps d’intervenció en els debats que tindrà cada formació com del nombre d’iniciatives que podrà registrar cada partit per a la seva posterior votació en el ple del Congrés.