¿Quan acabarà Vox?

Mentrestant, els mitjans feien les primeres anàlisis que, a mesura que passaven les hores, impressionaven. Si és cert que dins de Vox hi ha dos sectors (un de més feixista per principis i pròxim al Yunque, i un de pur liberalisme econòmic), aquesta divisió entre bons i dolents no és ajustada. Doncs ni les idees negacionistes ni ultraliberals s’han d’aplaudir per les seves conseqüències nefastes.

Potser aquests dies hi va haver qui va pecar d’oferir una imatge tan edulcorada d’Espinosa de los Monteros que vorejava gairebé l’hagiografia. Potser cal recordar els fets recents i els antics. Tot i que en les municipals l’èxit de Vox s’ha basat en la mà estesa del Partit Popular, ell només ha baixat del barco després de la pèrdua de poder en les eleccions nacionals. 

L’Espinosa de los Monteros que jo recordo és el que, des de la fundació de Vox, no va parar de difondre missatges contra ecologistes, immigrants, el col·lectiu LGTBI... i la violència de gènere. I m’hi centro més perquè aquesta setmana ja hi ha hagut tres dones assassinades que, d’altra banda, han tingut molt menys espai i anàlisi que el crim de Daniel Sancho. 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Quan es produeixen aquests assassinats, recordo notícies falses amb el segell Espinosa de los Monteros com que «els nens moren més en mans de dones i no parlem de violència feminista», que hem passat de «la dona amb la pota trencada i a casa, a no poder nomenar homes en el Ministeri d’Igualtat», que a Castella i Lleó ho tindrien pitjor «les dones que viuen dels xiringuitos subvencionats», que «les denúncies falses de violència de gènere han de ser castigades», que «la llei de violència de gènere elimina la presumpció d’innocència de l’home» o «vaig més ràpid que una feminista a una subvenció». El que avui sabem és que ell va ser condemnat pel Tribunal Suprem i que feia aquestes declaracions tot i que no hi havia res que els donés suport. També que el seu excompany de partit, Serrano, és el que s’asseurà al banc dels acusats per unes subvencions. Per descomptat, també va votar amb el seu grup al Congrés contra una declaració institucional contra la violència de gènere i una sobre els drets de la infància. 

No se sap si això és el final d’un cicle o si podrà ser el final de Vox com a partit. Però em preocupa més que, tot i que els seus líders marxin a poc a poc, les seves idees triguin molt més. Per la meva banda, no endolciré un senyor que ha fet molt mal amb el seu negacionisme. El temps, potser, ho posa tot al seu lloc. Alguns d’ells se’n van, però van deixar plantades les llavors de les seves idees. I, tot i que ja siguin fora, el seu pensament és dins de molta gent. L’impacte que produeixin les seves idees i mesures en milers de persones ja no té marxa enrere.