Els pròxims 45 anys Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Els conflictes del demà: una enorme temptació per recórrer a mètodes violents
Quan es pren consciència sobre les tragèdies humanes i els desastres físics que provoquen els conflictes violents és temptador sortir de la realitat i pronosticar que ben aviat tots ells acabaran i donarem pas a un món en pau. Però no només la història s’ha encarregat d’invalidar brutalment aquest tipus d’auguris, sinó que no hi ha cap clau a què agafar-se per argumentar que així passarà en el futur immediat.
D’una banda, la despesa militar mundial no fa més que augmentar des de fa vuit anys. El 2022 va arribar fins als 2,24 bilions de dòlars, amb els Estats Units acaparant el 39%, cosa que sumat a la Xina i Rússia suposa el 56% del pressupost mundial. A això se suma el compromís dels membres de l’OTAN per arribar almenys al 2% del PIB dedicat a defensa a finals d’aquesta dècada, més l’efecte de la guerra a Ucraïna (que s’endevina llarga), la competència geoestratègica entre els EUA i la Xina, l’impuls armamentístic prooccidental en bona part d’Àsia davant l’emergència de Pequín i les rivalitats per l’hegemonia regional entre l’Iran i els seus veïns o entre el Marroc i Algèria. Per això, sense caure en cap tipus d’automatisme, és elemental entendre que aquesta tendència alcista fa més probable l’ús de les armes, tot i que només sigui aplicant allò que «per a qui només té un martell tot es converteix en puntes que cal clavar».
De l’altra, el desenvolupament tecnològic aplicat a aquest camp està afegint nous artefactes mortífers que, amb el fal·laç joc de paraules d’aconseguir «baixes zero» (les pròpies, per descomptat), es tradueixen en mitjans tan sofisticats com les armes autònomes, que no necessiten intervenció humana per eliminar els objectius que elles mateixes decideixin. Armes de tot tipus, incloent-hi les de destrucció massiva, a l’abast tant d’actors governamentals com privats, en un escenari de preocupant privatització de la seguretat en el qual proliferen mercenaris, terroristes i grups armats anònims que entenen la violència com un mode de vida.
Una falsa creença
Fins a la invasió russa d’Ucraïna s’havia assentat la falsa creença que ja no hi hauria més guerres convencionals d’alta intensitat entre Estats, acostumats a un panorama d’una trentena de conflictes intraestatals més o menys encapsulats. En paral·lel, ha anat cobrant pesla dinàmica de confrontació que defineix les relacions entre Washington, que busca tant sí com no preservar la seva posició de líder mundial, i Pequín, que sembla disposat a agafar el relleu. D’aquests dos factors es deriva que l’agenda de seguretat es fa encara més complexa, amb cada vegada més actors preparant-se per atendre tota la gamma de violències imaginable: d’un holocaust nuclear a una guerra convencional a gran escala, passant pels ciberatacs, la violència de les maras i bandes criminals implicades en tota mena de comerços il·lícits, la guerra híbrida, el terrorisme internacional... En altres paraules, no s’entreveu que desaparegui cap de les modalitats de violència ja conegudes, sigui quin sigui la motivació que les activi, sinó que se n’hi afegeixen altres de noves, amb mitjans encara més letals al servei tant d’agendes nacionals com privades.
El problema s’agreuja al comprovar que l’entramat legal i institucional per fer front a la violència resulta insuficient i fins i tot anacrònic. L’ONU ha esdevingut en una instància impotent no només per prevenir l’esclat de la violència, sinó fins i tot per reduir-la o eliminar-la a posteriori. I el dret internacional ha quedat superat per noves realitats no regulades.
D’altra banda, si acceptem que la bretxa de desigualtat entre els que comparteixen un mateix territori (sigui un llogarret, un país o el planeta) és el més potent factor bel·líger que existeix, acabarem que entre la voluntat de poder d’uns i la desesperació dels que senten que es queden enrere, al no poder satisfer les seves necessitats bàsiques i exercir els seus drets més elementals, hi continuarà havent una enorme temptació per recórrer a mètodes violents.
