I Txapote va votar

Un dels molts detalls pels quals Alberto Núñez Feijóo té impossible la investidura malgrat la victòria electoral és no haver condemnat aquest lema que va néixer de les Noves Generacions del PP per competir en antisanchisme a les xarxes amb l’estil del trumpisme cassalla de Vox: «Que et voti Txapote». Una ocurrència que va ser condemnada per Consuelo Ordóñez, la germana del regidor assassinat per ETA. Però el crit va tenir el suport incondicional d’un cert Madrid, no el del carrer ni el dels emprenedors, que des dels anys 90 del segle passat s’ha autoproclamat guardià de les essències d’Espanya. Està format per un ‘pool’ de periodistes i mitjans de comunicació que dicten en cada moment qui és un bon espanyol. Estan finançats per grans empreses que fa anys havien sigut públiques o que d’una manera o d’una altra tenen negocis vinculats a les disposicions que es publiquen en el BOE perquè són concessions de serveis públics o proveïdors de l’Estat. I tenen bona relació amb alguns cossos de funcionaris, com ara els advocats de l’Estat i alguns membres de la judicatura.

Aquest conglomerat es va vantar durant anys d’haver fet fora Felipe González pels GAL i més endavant d’haver acabat amb Zapatero abans del que li tocava. Sempre que un socialista ocupa el poder, per a aquest entramat, és el resultat d’alguna forma d’usurpació. La seva última creació ha sigut el «sanchisme» que, com abans el zapaterisme, és una aliança de rojos i separatistes que en aquest moment ja abraça en el seu discurs des del PNB fins a Sumar. Aquest eixam va donar ales a Vox quan va veure perillar el PP per allò de Bárcenas i ara ha fet creure demoscòpicament a Feijóo que tenia la majoria assegurada i, després del 23J, lluny d’assumir responsabilitats, mira de desestabilitzar el líder del PP. Tenen pressa per cremar la seva nova carta: Isabel Díaz Ayuso que, molt més intel·ligent que els seus palmers, sap que ara no és el moment.

Metafòricament parlant,Txapote va votar Sánchez i ara s’ha convertit en l’argamassa d’una hipotètica majoria de govern que, descartada qualsevol forma d’entesa entre el PP i el PSOE, es presenta com l’única possibilitat que no es repeteixin les eleccions per Nadal partint d’una investidura avalada per les sis cares de Txapote: el PSOE, Sumar, Esquerra, Bildu, el PNB i Junts. Els inventors i palmers del lema de Txapote serien els autèntics responsables d’aquesta repetició electoral. Amb el marc mental que instal·len als centres del poder de Madrid, aconsegueixen que el PP no tingui altres aliats possibles que els escindits de Vox que Feijóo va aconseguir menystenir a Galícia i als quals en un any els ha restat 20 diputats tot i que ha pagat el preu de compartir govern amb els seus extravagants dirigents autonòmics. Clar i ras, com es desmostra des de l’any 2016, aquesta Espanya que somien als despatxos d’un cert Madrid és impossible perquè no accepta la més mínima pluralitat i diversitat. L’últim exemple van ser els furibunds atacs a la presidenta d’Extremadura, María Guardiola, quan va voler parar els peus als d’Abascal.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Feijóo no serà mai president del Govern si no s’emancipa dels que vociferaven allò de Txapote. Aquest conglomerat ha aprofitat des de la Transició qualsevol oportunitat de desestabilització per impedir qualsevol mena de mínim repartiment de poder entre el centre i la perifèria, han utilitzat de la mateixa manera per als seus interessos la violència d’ETA, el cop de Tejero, el drama dels GAL, el pujolisme, els tripartits, l’11-M, el 15-M, Villarejo, Ciutadans, Podem i Puigdemont. Es tracta d’inventar un perill contra l’Estat i la nació per proposar la seva solució com l’única viable. No són, com defensa irresponsablement l’independentisme unilateralisme, l’essència d’Espanya, però tenen segrestada la idea d’Estat i l’adhesió emocional a la nació de molts ciutadans. Ara com ara són el principal obstacle perquè el PP recuperi el Govern i ho continuaran sent per moltes vegades que es repeteixin les eleccions.

Sánchez, en part, ha arribat on és perquè l’any 2016 es va emancipar dels de Txapote. Des d’aleshores els ha tingut com a adversaris i en l’última campanya electoral va decidir mantenir un enfrontament en camp obert, convertint-los en actors de la campanya, acudint als seus santuaris mediàtics i parlant de sanchisme com fan ells. Així ha sorgit el «pedrisme» que ara mira de formar una majoria precària. Està en el seu dret però el que no és acceptable és que aquesta precarietat s’emboliqui d’oportunitat històrica per blindar Espanya contra els portaveus de Txapote. Feijóo ha de gestionar aquesta situació sortint del marc mental de l’M-30 i lluitant també en camp obert com ha fet Sánchez. Els de Txapote necessiten governs febles, gairebé tant els fa que siguin al voltant del PP o del PSOE. Per això posen els seus esforços més intensos a impedir que s’entenguin. I per això repel·leixen la perifèria perquè no intervingui de fet en la governabilitat d’Espanya. Però la seva Espanya és impossible i l’única cosa que acaben aconseguint és matar-la perquè és seva.