Els trols russos no descansen

El balanç sagnant de la invasió d’Ucraïna ha provocat una divisió entre els partits d’extrema dreta que eren el seu principal aliat per dividir i polaritzar les societats europees. Avui, Putin ja no compta amb Silvio Berlusconi al capdavant del Govern d’Itàlia i Georgia Meloni, conscient que qualsevol associació amb ell resulta tòxica, no ha dubtat a denunciar la seva «falsa narrativa sobre el conflicte d’Ucraïna» en una reunió del G-7. Un gir semblant ha portat a terme Santiago Abascal, malgrat les simpaties que Putin desperta en les bases de Vox pel seu tarannà autocràtic, homòfob i transfòbic. 

Després de gairebé 500 dies de guerra, la ingerència del Kremlin en la política espanyola ha canviat d’orientació. Putin ja no busca adhesions que només compren alguns oficials franquistes, els seguidors d’Hazte Oír i nostàlgics de la Unió Soviètica disposats a descarregar a l’OTAN tots els mals del planeta. Ara, busca dividir, tensar les cordes de les democràcies europees i provocar des de dins l’esclat del pacte que va portar a la creació de la UE. Des d’on sigui. Des de la dreta o l’esquerra. Recolzant tots els partidaris del ‘com pitjor, millor’.

D’aquí ve la importància de les eleccions del 23J, ja que un canvi de cicle a Espanya seria la millor de les notícies per a ell. Al líder rus no li importa tant qui guanyi, ja que l’atlantisme d’Alberto Núñez-Feijóo és fora de tot dubte. Li importa que el país quedi partit per la meitat, polaritzat, debilitat. Tampoc li importava la sort de Catalunya, i els seus intents d’intervenció durant el procés, denunciats pel Parlament Europeu, no tenien cap altre objectiu que desgastar Espanya i la UE.

400 cibersoldats

Notícies relacionades

Grupo Wagner admet que va crear la fàbrica de ‘trolls’ denunciada pels EUA

Illa, malgrat Sánchez

«Hem intervingut i seguirem fent-ho», va dir Ievgueni Prigojin, quan encara era més conegut com el ‘xef’ del Kremlin que com el líder de Wagner. Ho va dir des de Sant Petersburg, on havia finançat una granja de trols amb uns 400 cibersoldats encarregats de portar la desinformació als quatre continents, en funció dels interessos russos.

És probable que, amb el fracàs del seu recent intent, la granja –que ja va quedar afectada pel Cibercomando dels Estats Units– hagi deixat d’operar. Però, com en la mitologia escandinava, els trols no descansen. Els èxits que van aconseguir als Estats Units, i al Regne Unit a favor del Brexit, faran que Putin reagrupi uns serveis de desinformació necessaris per a la seva supervivència. És el que ha conclòs el Parlament Europeu, que ha advertit, recentment, que «la ingerència estrangera en els processos democràtics suposa una creixent amenaça per als estats membres i la UE».