Opositors, presencialisme i productivitat

No estan soles aquest any 2023 marcat pels plans de reducció de la temporalitat imposats des de Brussel·les i per la necessitat d’afrontar el relleu generacional dels funcionaris ‘baby boomers’ a punt de jubilar-se. El retrat robot dels opositors inclou també persones que busquen saltar a la funció pública després d’haver acumulat anys d’experiència en l’empresa privada. Multiopositors, s’autodefineixen, que preparen una o dues proves alhora. 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Tot i que la majoria de les convocatòries són per regularitzar la situació dels interins, el fervor per l’oposició hauria de portar governs i agents socials a reflexionar sobre les condicions del mercat laboral a Espanya, un país de llargues jornades de treball, elevat presencialisme –personal i digital–, baixa productivitat davant la resta d’Europa –PIB generat per hores treballades–, àmplies bretxes salarials i dificultats per conciliar. 

Convindria aconseguir un gran pacte de país per acabar amb el presencialisme mal entès, racionalitzar l’organització de la jornada laboral –sempre millor de manera voluntària i amb incentius que coercitivament– i avançar en productivitat –amb objectius i mètriques transparents. Però res d’això s’entreveu a l’horitzó ni abans ni després del 23J. Llàstima.