L’ofensiva ucraïnesa continua

D’una banda, més enllà de les desavinences internes que hi pugui haver entre el mateix Putin i el seu ministre de defensa, Serguei Xoigú, Moscou no modificarà la seva estratègia. Obligat a una actitud defensiva per falta de mitjans per recuperar la iniciativa al camp de batalla, es pot suposar que seguirà endavant amb els seus bombardejos indiscriminats contra població civil –com el registrat el dia 27 en un conegut restaurant a Kramatorsk–, buscant la seva desmoralització mitjançant la imposició d’un clima de terror permanent. De la mateixa manera, continuarà reforçant les seves tres línies de defensa per evitar que l’ofensiva de Kíiv pugui avançar encara més al 15% de territori ucraïnès que encara controla; i fins i tot mirarà de portar a terme algun tipus de contraatac local, com els que està llançant en algunes localitats del nord-est ucraïnès.

Per la seva banda, Ucraïna insisteix a transmetre la idea que l’ofensiva iniciada fa tres setmanes està aconseguint resultats. Kíiv proclama que ha recuperat ja uns 300 km^², principalment al sector de Zaporíjia; fet que pot ser simultàniament qualificat de bona notícia, si es destaca que és molt més que el que va aconseguir Moscou en la seva última ofensiva d’hivern, o de no tan bona, si es té en compte que en l’ofensiva ucraïnesa de la primavera del 2022 va aconseguir recuperar més de 3.800 km^² en el mateix temps. A això s’hi afegeix la recuperació del control de Bakhmut, un èxit amb més càrrega simbòlica que real, i el fet que Kíiv ja ha aconseguit establir alguns caps de pont a la vora esquerra del riu Dniéper, al sector de Zaporíjia, tot i que això no vol dir que ja pugui trencar en força aquesta línia defensiva russa.

Ucraïna, davant el mateix desafiament

Notícies relacionades

Guerra Rússia-Ucraïna: última hora de la invasió de Putin, en directe

Illa, malgrat Sánchez

Abans de llançar les campanes al vol, creient que la desaparició del grup Wagner d’Ucraïna canvia dràsticament la situació sobre el terreny, convé recordar almenys dos factors. En primer lloc, els combatents de Wagner no estaven ja a primera línia de defensa, una vegada que havien sigut rellevats a la zona de Bakhmut, on havien anat a totes per controlar la ciutat. A més, no hi ha cap notícia que confirmi la seva desaparició del camp de batalla. I, tot i que fos així, n’hi ha prou amb recordar que la seva força s’estimava en un màxim de 25.000 efectius dels quals no més de 5.000 haurien sigut utilitzats en la rebel·lió que va dirigir els seus passos cap a Moscou. Això, en un front militar d’uns 1.100 km on Moscou té embeguts no pas menys de 200.000 efectius, significa que l’ofensiva ucraïnesa s’enfronta bàsicament al mateix desafiament que tenia abans de la insurrecció mercenària.

En tot cas, també és cert que, almenys de moment, l’amenaça per als interessos de Kíiv no augmenta, en contra del que algunes fonts apunten quan ja entreveuen una presència massiva de mercenaris de Wagner a Bielorússia, des d’on podrien llançar un atac directe contra Kíiv. No hi ha constància de si Prigojin ja és a aquest país, acollit per Lukaixenko, i menys encara que allà ja disposi d’empara per al seu grup. Un grup que, si ho aconsegueix, serà d’una entitat insuficient per a una operació d’aquesta magnitud.