La relliscada Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Maletofòbia a Dubrovnik

Els veïns de la ciutat croata estan farts de sentir les rodetes xocant amb el venerable empedrat del seu nucli antic i han prohibit els equipatges arrossegats dels turistes

3
Es llegeix en minuts
Maletofòbia a Dubrovnik

La turismofòbia, com les hemorroides del famós anunci, s’ha de patir en silenci. Quina paradoxa. Si et queixes que hi ha un tipus llançant esgarips sota de la teva finestra a les tantes, amb una ampolla a la mà, si maleeixes perquè t’han despertat dues motos d’aigua fent el gamba un bon diumenge, si la platja s’ha convertit en un lloc permanent de ‘botellon’ perquè qualsevol hora és ‘happy hour’ al parc temàtic, et crucifiquen. El soroll ens permet menjar. Vivim d’això. Nosaltres i els de Dubrovnik. Pobra perla de l’Adriàtic. No en tenia prou de ser preciosa, i se’ls acut filmar la sèrie més famosa del món als seus carismàtics racons. De manera que als moltíssims visitants de la ciutat costanera croata que busquen delectar-se amb la seva història i els seus monuments s’han d’afegir ara els milers de seguidors de ‘Joc de trons’, que inverteixen les seves vacances a trepitjar els llocs on es va rodar per fer-se una dotzena de ‘selfies’. I arriben rodant amb les seves maletes, valgui la redundància, i fent un terrabastall de mil dimonis en el característic empedrat del centre històric, a tota hora del dia i la nit. Perquè un altre dels efectes de la democratització del turisme és que les visites es presenten a hores intempestives, perquè les companyies de baix cost sovint s’enlairen i aterren de matinada, quan els va millor per resultar barates. La cosa és que els veïns de Dubrovnik ja no suporten més la contaminació acústica dels equipatges rodadors i el seu alcalde els ha prohibit, així de radical. Des d’aquest estiu, no es pot arrossegar el carretó a Dubrovnik i que sembli que estan foradant l’asfalt. Els nouvinguts hauran de portar la valisa a sobre, i a partir del novembre la deixaran per imperatiu legal en una consigna situada a la perifèria, perquè un servei de repartiment els hi acosti al seu lloc de pernoctació a canvi de pagar una taxa. Autoritats i residents units en la reivindicació del silenci i el respecte per la seva ciutat i la seva salut, quina enveja. Ja van limitar els creuers turístics per reduir l’impacte de la seva principal font d’ingressos en la vida de les persones, cosa que a la llarga els permetrà mantenir viva la gallina dels ous d’or, i ara obliguen els seus visitants a viatjar lleugers d’equipatge. Favor que els fan.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Nínxol de negoci

Els paquets s’han convertit en una font d’estrès per qui es desplaça. Mai sap una si s’ha passat amb el pes, si la mida de la maleta que li han deixat resulta compatible amb la permesa per l’aerolínia, o si per portar dues bosses petites en lloc d’una de gran es veurà abocada a pagar un suplement quinze vegades més car que el bitllet. Les companyies s’arriben a posar realment imaginatives per clavar-li un extra al desprevingut client, vegeu el recent afer de les ensaïmades de Palma, quan Ryanair va voler cobrar com un equipatge de cabina dues peces del dolç nacional mallorquí, i els viatgers van optar per repartir-les entre els treballadors de l’aeroport i generar una crisi en què fins i tot va intervenir el Govern autonòmic. Fins a tal punt resulta una murga moure pel món les pròpies pertinences que les empreses de missatgeria han trobat un suculent nínxol de negoci en el transport de béns a llocs de vacances, bàsicament maletes i articles per practicar esport, un servei que està creixent exponencialment. Un luxe fer l’equipatge i oblidar-te’n, i no arrossegar-lo per terminals i voreres, suant la cansalada i a sobre generant enrenou a deshora i molt ressentiment al teu pas.

Temes:

Turisme