La relliscada
Un avís a ‘Cine de barrio’
Corren temps durs per forjar criteris, però sense infravalorar la intel·ligència del proïsme
No vull que acumulin mals exemples, es desencisin de la política i acabin votant Alvise
M’he de llegir el diari d’amagat perquè els nens es comencen a rebel·lar contra la pedagogia de feu el que nosaltres diem, però no el que fem. Puja el meu fill del portal amb l’exemplar del dia i una notícia escandalosa, ja que "resulta que hi ha una foto d’aquest home que ha tret el dit de la paraulota". L’home és un diputat de Vox que fa un parell de setmanes ja va cridar l’atenció felicitant la cambra balear per la victòria franquista i que en un ple va respondre a l’oposició amb una peineta. Els explico que hi ha gent mal educada que necessita molt cas, i com que no tenen res útil per aportar es dediquen a l’exabrupte i l’astracanada, però no els convenç. "Si un a l’institut fa això li posen una sanció o el poden expulsar", repliquen. "Li va cridar l’atenció el president de la institució", responc. I m’estalvio explicar que aquesta mateixa magna autoritat s’asseurà a la banqueta dels acusats per delicte d’odi, perquè va envair l’espai físic de dues parlamentàries i els va estripar amb violència una foto que exhibien. Edificant. A canvi, els dic: "No sempre es barallen. Al gener es van posar d’acord per apujar el sou un 7,5 per cent", no vull que acumulin mals exemples, es desencisin de la política i acabin votant Alvise. També he d’escoltar la ràdio a porta tancada per no crear confusió als seus petits caps sobre l’assumpte de les regles, el respecte i els límits. "¿Ha dit Trump que li besen el cul?", pregunta la nena. "Efectivament, ha presumit d’això i dels seus cabells, però tu no l’imitis". Sisplau, "soc petita, però no tonta".
Corren temps durs per forjar criteris i no s’ha de desistir en l’afany, però sense passar-se ni infravalorar la intel·ligència del proïsme. Ha anunciat Televisió Espanyola que a partir d’ara i si fa falta inclourà a Cine de barrio una advertència que la pel·lícula es va rodar en una època i context determinats, per blindar-se davant les actituds masclistes i sexistes que algunes d’elles inclouen. Quina necessitat. Pot ser que algun espectador s’assegui a veure La Lola nos lleva al huerto, d’Esteso i Pajares, i necessiti ser alertat que no es troba davant una cinta d’art i assaig, però ho dubto si ha fet aquest exercici sobirà de zàping i ha elegit la parella en qüestió. Potser l’audiència de La fierecilla domada culpa l’ens públic i no William Shakespeare de les penes de Carmen Sevilla, o pensa que les pot reproduir a casa seva, tot i que no ho crec. Sembla més aviat una puntualització innecessària, una dosi de beateria per si el públic és tan idiota com per no entendre que la molt landista No desearás al vecino del quinto provocava el riure en el seu moment i avui fa vergonya aliena. No passa res, de veritat, podem veure El turismo es un gran invento o fins i tot ¡Que vienen los socialistas! sense minva psicològica, tot i que sovint confonguem els seus personatges amb alguns que apareixen en el telenotícies, aclamant Franco o exaltant els valors del masclisme ibèric.
Notícies relacionadesInfantilitzar
Avorreix ja la mania d’infantilitzar el personal. Prenen moltes precaucions absurdes els gestors de l’ens públic, que acaben de contractar per a la seva gran aposta de la tarda La familia de la tele, María Patiño, Belén Esteban, Kiko Matamoros i d’altres. Allà sí que podrien posar un cartellet per contextualitzar: "Segueixen vostès en el servei públic de televisió, no se n’han anat per error a Tele 5".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
