Sánchez contra el sanchisme

L’evident és que Pedro Sánchez és un sobrevivent de la seva pròpia figura. Així va ser des dels seus primers dies com a líder del PSOE, fins a la seva tornada, passant per l’època del rebuig del seu partit que el va fer fer una gira en cotxe per tot Espanya per recuperar el socialisme d’esquerres. Perquè va ser la seva empremta d’afegir-se a la moda que arribava de les places del 15M el que va convertir el polític en líder.

Els que van treballar amb ell llavors, dels quals no conserva gairebé ningú, el recorden amb una dotada intel·ligència emocional, capaç de capgirar les situacions més complicades. I valent. Decididament valent, disposat a tot. Com a convocar unes eleccions a les portes de les vacances o enmig de centenars de festes majors. La valentia també té certa part d’irresponsabilitat, tot i que l’èxit difumini els riscos presos.

Notícies relacionades

Guanyar versus governar

Les veus de les víctimes

Quatre anys més tard, Rivera el recordava com un mentider. Un polític disposat al que fos per arribar als seus objectius. És clar que era Rivera, que va demostrar no estar a l’altura de la intel·ligència de Sánchez, que no del sanchisme.

Ara que els temps canvien, com passa sempre, és Pedro Sanchez qui vol acabar amb aquest sanchisme. Sánchez contra el sanchisme. Tot i que és una imatge creada per la dreta, no els falta raó. Però igual que va existir el felipisme, l’aznarisme, el marianisme, i passant per Catalunya, el pujolisme. Cadascun amb unes característiques concretes. El definitiu, en el seu cas, és que és guapo, alt i sap anglès. Si és dels teus, mola; si és dels contraris, molesta. Condició humana.