Un any després

2

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

27 de de juny del 2023. 06:10

0 Comentaris

Alarma por los pinchazos en discotecas: Sentí que tenía que decir que sí a todo. El primer caso del que tienen constancia los Mossos es de la noche del 10 de julio en Lloret de Mar. / David Aparicio

Ha quedat demostrat, un any després, que la intenció dels agressors que punxaven dones a les discoteques ho feien amb la recargolada intenció d’espantar-les. Ni rastre de drogues o malalties de transmissió sexual. Va ser molt pitjor que això. El que ens injectaven quan ens punxaven era una gran dosi de por. Una por atroç de sortir de festa, una por atroç de vestir-nos sexis i una por atroç de caminar soles pel carrer només pel fet de ser dones. És una evidència que els agressors eren homes i les víctimes, dones. Alguns ni tan sols utilitzaven xeringues, amb un escuradents de bar podien sembrar el caos i, de passada, alguns mitjans d’ètica sospitosa li podien treure importància. «És una criaturada, una gamberrada o una broma de borratxos». Doncs no. Va ser un gran acte masclista. Un acte de superioritat i de poder que tenia la voluntat d’humiliar i de crear terror entre la població femenina. ¿Com ho arreglem llavors? Doncs com sempre. Malament. Posant el focus en la víctima i no en l’agressor. Els punts liles em poden donar molta seguretat, però jo no vull una solució a la meva punxada, ni al meu atac.

Violència sexual

Un any de proves mèdiques i terror: el calvari d’una noia després de patir una punxada l’estiu passat

No vull un lloc on anar, ni un ‘segurata’ que m’abraci amb complicitat si m’agredeixen. El que jo vull és que ningú em punxi i no haver de tapar la meva copa amb la mà cada vegada que prenc un gintònic en un bar de copes. El que vull és que s’eduqui les noves generacions en la igualtat i el respecte per a tots els gèneres. I això comença a casa, passa per les escoles i acaba en els mitjans de comunicació. Tots en som responsables. No podem normalitzar que una part de la societat en vulgui terroritzar l’altra per arrabassar-li els drets adquirits en els últims anys. Perquè l’onada de punxades va ser una clara resposta a l’avanç del moviment feminista. I el que queda demostrat, un any més tard, és que les dones no només no som el sexe feble, sinó que som el més valent. Perquè fins i tot, amb por, no deixem de sortir, de ballar i de viure. I així continuarem fins que el masclisme sigui una paraula rància, que formi part d’un passat molt, molt llunyà.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Participa