La UE vol poder espiar els periodistes

El sabotatge dels governs de la UE a les propostes per reforçar la llibertat de premsa es produeix en un context de retrocés del pluralisme i la independència política dels mitjans de comunicació, que detalla l’informe Media pluralism monitor del 2022 del Centre Robert Schuman, i de proliferació de demandes judicials intimidatòries amb més d’un centenar de nous casos anuals. També coincideix amb el creixent poder de l’extrema dreta i la multiplicació de les aliances del Partit Popular Europeu amb la ultradreta, i tots dos instrumentalitzen els mitjans de comunicació per dominar el debat polític. L’extrema dreta ja governa en solitari a Hongria i Polònia i aliada amb els populars europeus a Itàlia, Finlàndia i Suècia, a escala estatal, i a Espanya i Àustria, a escala regional. Aquesta setmana, a Àustria, la fiscalia va fer confiscar l’ordinador i telèfon del periodista Franz Miklautz després de revelar la corrupció d’un jutge ultra.

Les decisions adoptades al Consell de Ministres de la UE xoquen amb les recomanacions aprovades pel ple del Parlament Europeu el 15 de juny contra l’abús dels programes espia de vigilància electrònica (Pegasus, Predator) detectats a Espanya, Hongria, Polònia, Grècia i Xipre. Els canvis introduïts pels Vint-i-set contradiuen l’àmplia jurisprudència del Tribunal de la UE contra l’ús abusiu d’invocar la «seguretat nacional» per violar el dret de la UE.

Investigació penal

El Consell de Ministres de la UE va introduir l’excepció de la «salvaguarda de la seguretat nacional» en un apartat addicional de l’article 4 del projecte de llei europea de llibertat dels mitjans de comunicació, en el qual es prohibeix expressament l’ús de tecnologies d’espionatge electrònic als telèfons i els equips informàtics dels periodistes i els mitjans de comunicació, en especial per intentar identificar les seves fonts. També es va incloure a l’article que aquest espionatge estarà autoritzat si el periodista o la font són objecte d’una investigació susceptible d’una condemna de tres anys de presó. A Espanya, oposar resistència a l’autoritat està penat amb fins a quatre anys de presó (article 550 del Codi Penal) i manifestants, activistes i professors han comprovat com de fàcil els resulta a la policia i als fiscals reclamar quatre anys de presó per una simple protesta i desobediència.

La Federació Europea de Periodistes (EFJ) va criticar aquests canvis com un «cop» contra la llibertat de premsa, que incrementarà la inseguretat dels periodistes i les seves fonts. Els canvis no inclouen provisions per protegir els drets fonamentals, ni esmenten les garanties de l’article 52 de la Carta de Drets Fonamentals de la UE, com passava al text de la Comissió Europea. Tot això suposa un «xec en blanc» per als governs, critiquen les associacions de premsa i l’eurodiputada liberal Sophie in’t Veld.

Demandes judicials

Notícies relacionades

24J, el trauma de Melilla que persisteix un any després de la tragèdia a la tanca

Illa, malgrat Sánchez

El Consell de Ministres de la UE també va diluir totalment la legislació contra les demandes judicials intimidatòries. Els Vint-i-set van limitar la directiva només a casos transfronterers, en van excloure les demandes civils, van restringir la definició de ‘casos manifestament infundats’, van dificultar que els jutges rebutgin aquestes demandes i van suprimir les compensacions per a les víctimes de les demandes infundades.

Les associacions de premsa aspiren que el Parlament Europeu pugui forçar els Vint-i-set a rectificar. Però les aliances dels populars europeus amb la ultradreta i el fet que les retallades a la protecció de la premsa en les noves lleis hagin sigut impulsades pels governs de França, Alemanya, Itàlia, Polònia, Àustria, els Països Baixos, Grècia, Hongria, Bulgària i Croàcia no conviden a l’optimisme.