Plans en l’OTAN sense estratègia

La cúpula de l’OTAN ha proposat aquesta setmana institucionalitzar la seva involucració en la guerra d’Ucraïna, malgrat el risc d’escalada amb Rússia. En paral·lel, alguns líders europeus evoquen una situació de preguerra amb Rússia, malgrat que les enormes dificultats de l’Exèrcit rus per esgarrapar cada pam de terreny a Ucraïna posen en dubte la seva capacitat d’enfrontar-se a l’OTAN. L’ambaixadora nord-americana davant l’Aliança Atlàntica, Julianne Smith, assenyala que no existeix ara cap tipus d’amenaça militar russa per al territori de l’OTAN. El cap de la diplomàcia de la Unió Europea (UE), Josep Borrell, també ha criticat que s’exageri el risc de guerra, igual que el president del Govern espanyol i altres primers ministres.

El secretari general de l’Aliança Atlàntica, Jens Stoltenberg, proposa crear un fons gestionat per l’OTAN de 100.000 milions de dòlars (92.000 milions d’euros) de suport militar a Kíiv, integrar en l’OTAN la coordinació del subministrament d’armes a Kíiv que ara efectua el grup informal Ramstein dirigit pels EUA i integrar en el paraigua de l’OTAN els acords bilaterals de seguretat subscrits amb Ucraïna per Alemanya, França i altres països.

Aquestes mesures suposen un paper molt proactiu de l’OTAN en la guerra d’Ucraïna. La proposta, que subordina decisions nacionals clau en l’OTAN, va ser acollida amb matisos pels ministres aliats. Stoltenberg va haver de remarcar després en la seva conferència de premsa que "l’OTAN no és part del conflicte a Ucraïna i continuarà sense ser-ho". Stoltenberg també va admetre que Ucraïna no podrà ingressar en l’OTAN fins que la guerra hagi acabat de manera definitiva i hagi desaparegut el risc de reactivació del conflicte.

Els plans de Stoltenberg i les inflamades declaracions d’alguns líders europeus ensopeguen amb un problema fonamental: l’absència en la UE i en l’OTAN d’una estratègia realista i definida sobre com poder acabar amb la guerra d’Ucraïna i sobre com tractar amb Rússia. L’objectiu inicial d’evitar una victòria russa s’ha transformat en la meta d’aconseguir la derrota de Rússia.

Però ni la UE ni l’OTAN han definit què es considera com una victòria d’Ucraïna (¿la consolidació d’Ucraïna com a estat independent i sobirà? ¿la recuperació de tot el territori ucraïnès del 1991, inclosa Crimea?), ni què suposa la derrota de Rússia (¿la retirada de les seves tropes, la renúncia a Crimea i el pagament de compensacions model Tractat de Versalles del 1919? ¿l’acceptació russa de l’entrada d’Ucraïna en l’OTAN sota unes noves fronteres fruit de l’statu quo militar?).

Fase de desgast

La falta d’un objectiu realista i clar, en funció dels mitjans econòmics disponibles i la capacitat real de subministrament d’armes a Kíiv, és una recepta per al desastre, perquè obliga a reaccionar a remolc dels esdeveniments i pot conduir a on no es vol anar. La guerra a Ucraïna ha entrat en una fase de desgast i l’enorme diferència respecte a Rússia en economia, demografia i la mida geogràfica juga en contra de Kíiv.

El Govern ucraïnès té moltes dificultats per reclutar soldats i l’armament occidental només pot compensar en part la seva inferior capacitat de generar tropes. Els recents atacs ucraïnesos a refineries a l’interior de Rússia, que han contribuït a encarir el 10% el preu del petroli en un mes als EUA i la UE i han retardat la rebaixa de tipus d’interès, no contribueixen a estimular el subministrament d’armes sofisticades de llarg abast a Kíiv.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial

No hi suport social a Europa cade cara a una involucració directa en la guerra d’Ucraïna i encara menys per entrar en guerra amb Rússia per Ucraïna. Si els agricultors europeus rebutgen l’entrada de productes agraris ucraïnesos sense aranzels ni restriccions, la població encara recolzaria menys l’enviament dels seus familiars a lluitar per Ucraïna. Les autoimposades restriccions pressupostàries a la UE estan fent que els governs ampliïn els fons per a Ucraïna i la defensa, mentre que falten fons adequats per a sanitat, educació, vivenda i ajuda social. Això pot tenir conseqüències electorals en benefici de la ultradreta.

L’estratègia europea ha de tenir en compte, a més, la incertesa sobre el nivell de compromís futur dels EUA amb l’OTAN després d’una possible victòria de Donald Trump en les eleccions presidencials del novembre. Ja el 2011, el secretari de Defensa nord-americà, Robert Gates, va avisar que els EUA podrien considerar en el futur que els avantatges que obtenia de l’OTAN no compensaven el seu cost.