L’economia europea s’alenteix

Els últims indicadors confirmen que la Unió Europea (UE) s’està quedant cada cop més endarrerida econòmicament respecte a les altres grans potències, com els Estats Units i la Xina. L’informe semestral del Fons Monetari Internacional (FMI) ha detallat aquesta setmana que fins i tot Rússia, en plena guerra contra Ucraïna i sotmesa a draconianes sancions europees, està creixent quatre vegades més que Europa. L’FMI indica que l’economia russa va créixer un 3,6% el 2023 i que creixerà un 3,2% el 2024, mentre que l’eurozona va augmentar un 0,4% el 2023 i aquest any, un 0,8%. Els EUA, per la seva banda, van créixer un 2,5% el 2023, i el 2024, un 2,7%, mentre que les xifres per a la Xina són d’un 5,2% i un 4,6%, respectivament. L’FMI retalla el creixement de l’eurozona per al 2024 i el 2025 en 0,4 i 0,3 punts respecte al seu informe d’octubre i millora les previsions per als EUA, la Xina i Rússia.

Davant aquest preocupant panorama, la cimera europea es va limitar el 18 d’abril a citar ambiciosos objectius, però sense concretar mesures efectives per assolir-los, ni com finançar-los. Els Vint-i-set assenyalen en les conclusions que és necessari un nou pacte europeu de competitivitat que millori la base econòmica, industrial i tecnològica europea per assegurar la prosperitat i la sobirania estratègica de la UE. Però, davant les divergències sobre com aconseguir-ho, els Vint-i-set s’han limitat a esmentar objectius genèrics sobre els quals avançar, molts dels quals es repeteixen des de fa anys en les conclusions de les cimeres sense arribar a materialitzar-se, com desenvolupar una política industrial efectiva, millorar la interconnexió elèctrica, reduir la càrrega administrativa, corregir els dèficits d’infraestructures i eliminar barreres del mercat interior.

Advertències

Els Vint-i-set ni tan sols van aconseguir un decisiu impuls en la creació d’una unió integrada de mercats de capitals a la UE i només enumeren nou àrees en les quals continuar les negociacions, però ometen la supervisió i la fiscalitat. L’evolució econòmica de la UE va començar a despenjar-se significativament de la nord-americana a partir del 2008 amb la política d’austeritat imposada per Alemanya i la Comissió Europea i sobre els efectes nefastos dels quals van advertir Washington i diversos premis Nobel d’economia. Des del 2008 fins al 2022, el producte interior brut (PIB) per càpita en dòlars corrents va créixer l’1% a la UE, mentre que en el mateix període va créixer el 57% als Estats Units, indica el Banc Mundial.

La guerra d’Ucraïna ha suposat un nou cop a l’economia europea a causa de l’increment dels preus energètics, la pèrdua de poder adquisitiu, els elevats tipus d’interès i la minva de fluxos comercials. La reactivació postpandèmia es va interrompre abruptament i després del tercer trimestre del 2022 el creixement trimestral de la UE està estancat, indica l’Eurostat. Per contra, amb la guerra d’Ucraïna, l’economia nord-americana es va recuperar del sot del primer semestre del 2002 i des d’aleshores registra un vigorós creixement trimestral, impulsada per una elevada inversió pública. Gran part del creixement nord-americà es deu al fet que els EUA no es van veure afectats per l’increment del preu del gas i de l’electricitat per la guerra d’Ucraïna –a diferència de la UE– i també per l’impacte econòmic positiu de l’arribada massiva de llatinoamericans, assenyala la directora de l’FMI, Kristalina Georgieva.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El Regne Unit rep una xifra rècord d’immigrants en un dia electoral clau

Precisament, l’elevat preu de l’energia a la UE és un dels seus principals obstacles al creixement, destaca l’informe que l’ex primer ministre italià Enrico Letta va presentar en la cimera. La reducció del preu de l’electricitat per a les llars i la indústria ha de ser una prioritat, remarca l’informe. Letta també va insistir que la UE no pot continuar gastant els diners a desenvolupar la indústria d’altres potències en detriment de l’europea, com fa actualment en defensa i tecnologies punta.

El 78% de la despesa en equip militar dels Vint-i-set serveix per finançar indústries fora de la UE, principalment dels EUA. Letta va apressar la UE a dotar-se d’instruments financers per contrarestar els subsidis massius que atorguen els EUA, la Xina i altres potències per desenvolupar les seves indústries. També soscava la sobirania estratègica de la UE el fet que més del 75% dels principis actius de les seves medecines s’elaborin fora, assenyala l’informe. La indústria de la UE ha perdut 854.000 llocs de treball en els últims quatre anys i la producció industrial de l’eurozona ha caigut el 6,4% en un any, segons l’Eurostat.