Generalitat en punt mort

Des dels inicis del procés, les institucions públiques de Catalunya s’han fet inhabitables o excloents, llastrades per les pulsions independentistes, tan nocives per al pluralisme crític. El sentit patrimonialista del procés ha minvat de manera aparatosa l’obertura de les institucions municipals i autonòmiques. Llastos tan aparatosos com el 3% de Convergència i la divisió oberta entre Junts i ERC escenifiquen uns dels desoris més lesius per a la Catalunya real. Un ésser ignot presideix la Generalitat, enfrontat a Junts.

Quina confiança poden tenir els ciutadans en institucions al cent per cent manipulades per interès partidista i a fi de trencar amb l’Estat? El sentit del bé comú va desaparèixer amb el procés. Sense equanimitat, les institucions públiques van donar l’esquena –ostensiblement, la Generalitat– a la gran conversa que és l’afany d’una societat i un país. Va ser això: el 'fer país' de Jordi Pujol es va rellançar com l’oasi del 3%, l’intervencionisme cultural de llistó baixíssim, l’elusió dels símbols de l’Estat. El búnquer mediàtic del procés, tan comarcal, tan convençut de les seves pseudoveritats i vitaminat pels diners públics, prescindeix d’usar la raó. És una regressió rupestre.

Junts i ERC s’enganyen entre si, pactant cadascun pel seu compte amb el PSC. Un en nom de la socioconvergència; l’altre, dient que és d’esquerres. La política catalana transcorre en el pandemònium. I en el moment en què el PSOE perd territori a tot Espanya, el PSC recupera els seus dominis. ERC està a les hores més baixes. Han xocat Puigdemont i Junqueras entre els rostolls de Waterloo. Els antisistema de la CUP es queden amb l’alcaldia de Girona, la Florència catalana, la d''Els xiprers creuen en Déu' i la de Pla. És un enorme embús de trànsit, sense policia capaç d’obrir vies fluides per a les ambulàncies. Columnistes de tercera via ploren per les cantonades.

ERC i Junts es van congregar a Ginebra per a continuar traint-se i, sent el nacionalisme contrari a les diputacions, les usen per al mercadeig fosc. El bloc Junts-ERC no té claus de futur, només tribus extractives, més aptes per la intriga comarcal que per negociar pressupostos. Que, sent majoritari el vot del PSC, la CUP tingui l’Ajuntament de Girona i que Aliança Catalana mani a Ripoll són efectes directes de la incompetència política del procés.

Endevinalla de llogaret

Notícies relacionades

Jaume Collboni: "El PSC farà de PSC i tancarà acords amplis"

De Costa a Lleó XIV, més Europa

Perduda la confiança ciutadana en institucions de la Catalunya autonòmica com la Generalitat i el Parlament de Catalunya, la tempesta més recent afectava l’Ajuntament de Barcelona. El sudoku ha estat una endevinalla de llogaret. Si ara Barcelona aconseguís desprendre’s per complet del xantatge nacionalista o de les greus ocurrències d’Ada Colau, tornaríem a un estat més raonable. Amb els resultats municipals del PSC i amb Barcelona com a tiara, Salvador Illa es converteix en l’home fort de Catalunya, però això també depèn del futur de Pedro Sánchez després de votar al juliol, amb gorra de beisbol i xoclins. Si es confirmen les enquestes, Núñez Feijóo seria el candidat més votat, amb possibilitat d’arribar a la Moncloa.

Quan arribaran, després de les generals, les eleccions autonòmiques a Catalunya? Ara com ara ERC i Junts cauen, barallant-se com gats. En el millor dels casos, Barcelona potser s’anirà recuperant com a motor de Catalunya. Tot i que una mica malparada la marca Barcelona, encara pot reintegrar-se a la lliga de campions.