Un pacte sense amor

No era estrany, per tant, que els altres grups amb què havia de confluir a Sumar, la majoria escissions del primigeni nucli irradiador (sic), no li ho posessin fàcil. Ja es va dir que Díaz, nominada fa dos anys com a successora pel llavors líder morat, Pablo Iglesias, volia esperar a les eleccions locals per confirmar si el poder podemita era tan minvant com s’entreveia, per mirar després de negociar des de posicions de força. 

Montero, la clau

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

L’ànim amb què s’han desenvolupat les converses entre la vicepresidenta segona i la direcció de Podem ha sigut, no obstant, més despietat del que es podia esperar. Iglesias va denunciar dilluns que Més Madrid, Compromís i els Comuns vetaven els candidats morats o els intentaven relegar dels llocs de sortida, igual com vetenla ministra Irene Montero, colíder de facto del partit, i a la qual tots van defensar dels atacs de la dreta –acusant fins i tot el PSOE de perseguir-la–, però que no volen a les llistes electorals. Fins i tot Ione Belarra va acusar aquest divendres Yolanda Díaz, fins ara intocable, de ser ella l’autora intel·lectual de la proscripció a Montero. La inclusió o no de la titular d’Igualtat serà clau per conèixer la correlació de forces.

Tenint en compte que Díaz és el cartell electoral que aglutina una dotzena de forces, entre les quals hi ha –almenys de moment– Podem, i que aquesta coalició busca mobilitzar els votants de l’esquerra del PSOE, hauran d’esforçar-se molt per concloure les baralles i demostrar que comparteixen un projecte esperançador i viable, que sumi en un futur govern.