La marxa de Messi a Miami: entre la realitat i el desig

Fa temps que els somnis del Barça xoquen contra els tecnicismes del fair play financer, i tot i que la Lliga ha donat el vistiplau al pla de viabilitat, ara mateix el fitxatge de Messi significava vendre la pell de l’os abans de caçar-lo. Perquè ell pogués entrar havien de sortir diversos jugadors, operació complexa, i es pot suposar que els Messi no volen ni imaginar-se un malson lacrimogen com el de fa dos anys, amb el Barça sense poder inscriure’l a última hora.

Guió obert

Després de París, l’opció de l’Inter de Miami era la més realista, per futbol, diners i família. Potser hem d’interpretar les seves ganes de tornar al Barça, manifestades en els últims dies, com un intent de deixar la porta oberta –la porta dels sentiments–. No obstant, vist fredament, el guió del seu futur no pot estar més ben escrit i encara permet un final feliç. Donem per descomptat que Messi fitxa per l’Inter de Miami amb l’horitzó d’una temporada i mitja.

Notícies relacionades

Ara és temps de la infància

No pactaràs

El campionat americà va de gener a desembre. Així, si s’incorpora a l’agost, aquest any jugaria la segona part de la lliga i després una temporada sencera, la del 2024. Al mig hi ha la Copa Amèrica, que se celebrarà precisament als Estats Units, moment ideal per acomiadar-se de la selecció argentina.

Aquest guió, com deia, deixa espai per a les especulacions sobre una tornada al Barça. Ajornant ara el fitxatge, Messi s’estalvia l’exili de Montjuïc. S’estalvia també la possible decepció d’una sanció europea de la UEFA, encara no descartada. En canvi, el gener del 2025, amb 37 anys, no pot excloure’s un retorn simbòlic. Qui sap si fins i tot coincidint amb la inauguració del nou Camp Nou. Aquesta podria ser la seva realitat, ara falta veure quina serà la del Barça d’aquí dos anys, menys previsible, més excitant.