Televisió Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Graset i Juana Dolores són llibertat
Juguem a posar-nos radicals a partir de la intervenció de la poeta Juana Dolores en el programa de Xavier Graset.
Diguem-ne que per fi algú parla clar a TV-3, tot i que fos al 3/24. Havia de ser poeta i els va deixar tots despullats. A la tele, a Xavier Trias, als empresaris, al vermell del socialisme, a l’antic nacionalisme i al caduc independentisme. Per fi algú amb sentit de classe envia el seu llibre a fer punyetes, el que havia anat a presentar en una acció tan capitalista com és promocionar la seva obra i, sense pèls a la llengua, ho va reinventar tot, també als turistes i a la immundícia que deixen a Barcelona.
Diguem-ne que per fi un periodista ha demostrat el que és llibertat d’expressió deixant parlar sense embuts a una escriptora decidida a insultar, vilipendiar, vomitar tot el que portava a dins. I sense immutar-se, amb un fredor envejable, deixar que aprofundís en les seves opinions, tot i que aquestes poguessin remoure la sensibilitat d’algun espectador. L’aplom de Xavier Graset és mereixedor d’un premi de comunicació. Ningú es podrà queixar que TV-3 lliga de mans els seus convidats o els convida a partir d’un biaix polític.
Diguem-ne que Juana Dolores és la típica escriptora exhibicionista, provocadora i d’excessos sense contingut, que s’ha inventat una nova manera de promocionar els seus poemes que es resumeix a passar de la seva pròpia obra. Mentre als 80 l’escriptor reivindicava que «havia vingut a parlar del seu llibre», als 20 del XXI cal injuriar-lo, passar del procés creatiu que els ha portat a ser alguna cosa i utilitzar-lo només per posicionar-se a les xarxes com a personatge histriònic.
Diguem-ne que a Graset se li va escapar l’entrevista. Que no va saber com reaccionar. Que els seus silencis i suposat respecte responien a estar fora de joc i optar per prendre’s a conya les respostes de l’entrevistada. La va deixar parlar perquè ella mateixa s’enfonsés en la seva misèria i així no ficar-se en embolics.
Són quatre ‘diguem-ne’ que he llegit aquests dies. Tots tenen una particularitat: no hi ha dubtes. Radicals. Extrems. Resum: cadascú ha escoltat el que li ha donat la gana. Un matís: la senyora Romero, Juana Dolores, sabia que la faria grossa; el senyor Graset s’ho va trobar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
