Error del sistema Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Cansats de tant embolic

Hi ha certa fatiga col·lectiva que troba formes diverses de mostrar-se. També en el recent resultat electoral

2
Es llegeix en minuts
Cansats de tant embolic

Les cicatrius pandèmiques, el tecnoestrès, la precarietat, el futur incert... La realitat pesa i no hi ha utopies que ens facin aixecar dos pams de terra. Hi ha certa fatiga col·lectiva que troba formes diverses de mostrar-se. També en el recent resultat electoral.

Cansament en els votants a l’esquerra del PSOE, farts de combats al fang, de messies mediàtics carregats de cendra i del càstig bíblic de la desunió. També extenuats els votants progressistes en general, saturats de conflictes entre socis, d’exercicis devastadors com el del ‘Només sí és sí’, de xerrameca esgotadora i alienadora.

La dreta, al crit de ‘¡tot està malament!’ i mostrant un feix de receptes simples, resulta temptadora. I quan no promet una canya en una terrassa –just quan aquest és l’anhel íntim més compartit– agita la mòmia d’ETA. Al cap i a la fi, la mateixa promesa: acabar amb l’‘embolic’ del sanchisme i els seus socis ‘dolents’. La dreta sap que l’embolic esgota. El problema és que ella és l’embolic: la convivència esclatant pels aires com va fomentar a Catalunya o la degradació dels èxits socials.

Mentre la dreta promet ordre, l’esquerra crida ‘¡feixisme!’. Com a estratègia política és trist, i fa olor d’impotència. El ciutadà fatigat necessita dosis extra d’energètics. ‘The Guardian’ afirma en el seu editorial que el Govern de Sánchez «té una història econòmica positiva per explicar, ja que va superar la crisi energètica i les pressions inflacionàries millor que la majoria». Reducció de l’atur, revalorització de les pensions, pujada del salari mínim, ertos covid, descens de la crispació... ¿recordem els dies penosos de Rajoy?

Notícies relacionades

En una Catalunya exhausta després del cicló processista, el bàlsam de Salvador Illa s’ha imposat. A molts independentistes no els van quedar ànims per votar. L’augment de l’abstenció va castigar els que condueixen l’aterratge del procés i va premiar l’aroma de la Convergència pactista. Malgrat això, Junts aposta per Míriam Nogueras i Oriol Junqueras redobla els atacs al PSC. Els estrategs preclars del ‘món ens mira’ tornen a cavalcar.

Hi ha certa fatiga col·lectiva. I la política pàtria no ajuda. Hi ha una part important –fonamental– de la ciutadania esquiva a les anàlisis polítiques. Un gruix de població que es mou per emocions. Els èxits socials i econòmics poden convertir-se en motiu d’alegria i orgull. La foscor de Vox, la crispació del PP i les seves receptes d’austeritat són la tristesa que aspira a governar. L’embolic ha de canviar de bàndol.